Temes GTIC vs. Taxonomia de Bloom

Blocs	categoritzar, comentar, compartir, editar, enllaçar, publicar, bloguejar
Web 2.0	participar en la xarxa social, recopilar informació dels mitjans, col·laborar
Gadgets	enllaçar, informar
Bookmarks (Delicious)	marcar llocs preferits, categoritzar i etiquetar, compartir
Canal RSS	subscriure's, recopilar informació dels mitjans, revisar
Etiquetes	categoritzar, etiquetar, enllaçar
Creative Commons	participar en la xarxa social, compartir, publicar, moderar
Wikis	resaltar, revisar, publicar, resumir, recol·lectar, explicar, informar
Google Drive	pujar arxius a un servidor, editar, revisar, col·laborar, reelaborar, resumir
Movie Maker	animar, barrejar, dirigir, mostrar, editar, produir pel·lícules
Powerpoint	presentar, resaltar, editar, demostrar, resumir, explicar
Prezi	resaltar, compartir, editar, relatar, resumir, explicar, presentar
Mapes conceptuals	definir, resumir, explicar, elaborar mapes que estableixen relacions, debatre
Fluxogrames	elaborar mapes que estableixen relacions, editar, compartir
Flickr	fer cerques avançades, compartir, publicar
Scratch	programar, planejar, reproduir, operar

Víctor Amela i el bon comunicador

El "bon comunicador", o comunicador eficaç, és un tema molt tractat en aquest bloc donat la seva importància. Com a futurs mestres és imprescindible que sapiguem transmetre el nostre missatge amb claredat i exposar-lo, si és possible, des de les emocions. Així ens assegurarem que allò que volem dir arriba a oïdes d'aquells qui ens escolten, a més de sentir-nos.

Com a treball modular ens van encarregar fer un seguiment, durant dos mesos, d'algun personatge de l'actualitat. Havíem de seguir-lo ens aquells mitjans de comunicació on fes aparicions, ja fos la televisió o les xarxes socials.
Amb el nostre grup vam decidir seguir al Víctor Amela. A l'adreça que trobareu a continuació es troba la culminació d'aquest seguiment, concloent si finalment en Víctor Amela és un comunicador eficaç o no. 

FEU CLIC A LA IMATGE PER ENTRAR AL NOSTRE BLOC

http://www.que-leer.com/8949/victor-amela-veinticinco-siglos-de-sabiduria.html

Espero que el trobeu tant interessant com nosaltres en elaborar-ho, i que aprecieu també l'esforç i la dedicació que hi hem posat.

Taxonomia de Bloom

http://www.eduteka.org/pdfdir/TaxonomiaBloomCuadro.pdf

No fa gaire que vaig comentar alguna cosa sobre la Taxonomia de Bloom. Avui aprofundiré encara més sobre aquesta eina.



Aquesta captura és una petita mostra sobre un dels quadres, el més recent del 2008. Al pdf en trobareu la resta.





A simple vista tots aquests quadres poden semblar quelcom confós i estrany, però el seu significat és ben simple. Consisteix en un seguit de classificacions de tasques, o relacions interpersonals, i les habilitats cognitives que es desenvolupen en cadascuna. Pels mestres és molt important saber quines habilitats volen desenvolupar amb els seus alumnes, pel que les classificacions de la Taxonomia de Bloom resulten molt útils. Aquestes habilitats, relacionades amb les noves tecnologies, poden ser, d'entre moltes altres: compartir, publicar, comunicar... Després de realitzar un procés d'aprenentatge en l'àmbit que sigui, l'alumne ha d'haver adquirit una serie d'habilitats i coneixements per aprenentatges futurs. S'identifiquen tres dominis d'activitats educatives: el cognitiu, l'afectiu i el psicomotor. Hi apareixen tasques més simples i més complexes.

Aquesta taxonomia dels dominis de l'aprenentatge va ser creada per Benjamín Bloom,  Doctor en Educació  de la Universitat de Chicago (USA), durant els anys 50. Concretament l'any 1956.

S'han fet moltes revisions al llarg dels anys, però encara perdura la seva idea. L'any 2000 un del seu deixeble, Lorin Anderson i David R. Kratwohl, va modificar la taxonomia i va canviar els substantius originals per verbs per donar significat a les accions corresponents a cada categoria. Un altre dels canvis va ser considerar la síntesi com una sola creació i es va modificar la sequència en la que es presentaven les diferents categories.

Churches va reelaborar la taula l'any 2008, que és la mostra que apareix al començament de l'entrada.


Escrit reelaborat a partir d' Eduteka.org.

Hora de recitar!

Avui ha sigut el dia que em tocava recitar la poesia que vaig escollir i de la que ja us en vaig parlar.
Pensava que no, però al final em va impressionar veure'm davant de tot el grup - classe, que és bastant gran.
No obstant, la recitació va sortir prou bé, tot i que sempre hi han coses a millorar... Una d'elles és la postura. Vaig estar-me tota l'estona que vaig recitar amb les cames creuades. MALAMENT. Això és símbol de tancar-se al públic, encara que no fos la meva intenció. Culpa dels nervis, jo tenia moltes ganes que tothom sentís la poesia!
Un altre aspecte a millorar va ser el control de la respiració. Inconscientment volia acabar tant ràpid que cap al final vaig haver de parar un segon per agafar aire; potser no vaig respectar bé les pauses. Tornem a culpar els nervis?

Després d'acabar les recitacions la professora va repartir les descripcions referents al "Qui ets, tu?" i va comentar les qualificacions. Aquestes no eren numèriques, sinó qualitatives. Mitjançant exemples d'aquestes descripcions s'han repassat els conceptes de l'estructura del text: el canvi de paràgraf per canviar d'idea o l'interlineat. Si aquest és diferent en un mateix paràgraf no s'entendrà la idea principal, no pot quedar un text descompensat. Per tant, i vist des de la part estètica, un text amb aquesta forma per molt.

Finalment, algunes companyes han compartit amb tota la classe les seves descripcions, delectant-nos amb les seves paraules. Per acabar, s'han resolt alguns dubtes de l'examen que ens espera al gener.

Aprofundiment sobre el concepte de la "metàfora de la caixa d'eines"

Quan parlava sobre aquesta metàfora evidenciava la figura de l'ordinador com una eina. Aquest ens permet accelerar processos, facilitar procediments. Per tant, la seva creació va provocar un gran desenvolupament i millora per molts procesos.

Des de l'assignatura de GTIC se'ns va plantejar la següent qüestió:

Quines 10 coses podem fer avui dia utilitzant eines concretes i que sense els ordinadors fóra impossible de fer?

Aquesta petita ampliació sobre la metàfora pretén respodre l'anterior pregunta. Aquests són els 10 punts que he pensat, tot i que els 5 primers ja van ser comentats a classe.

1. Vídeo conferència individual.
2. Transformació d'una imatge (Photoshop).
3. Qualsevol persona pot compartir qualsevol informació des de qualsevol lloc del món en qüestió de segons.
4. Debat de qualsevol tema entre milions de persones en un entorn virtual.
5. Web cams de transmissió en directe que permeten el visionat de ciutats.
6. Creació de pel·lícules d'animació en 3D.
7. Emmagaztemar arxius en un núvol virtual. 
8. Creació i programació de videojocs. 
9. Creació d'un sistema amb intel·ligència artificial. 
10. Compra - venta online.

4 metàfores

En aquesta entrada parlaré sobre com conceptualitzar la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. La tasca que pots realitzar amb aquesta eina es pot simbolitzar amb 4 metàfores:

• La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
• La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
• La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

"En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant."

On podem trobar activitats d'aprenentatge tutorial?

Tipus d'eines:

• JClic: programa per construir tutorials. Els mestres construeixen activitats perquè després les facin els seus alumnes.
• Edu365: activitats laborades per mestres i destinades als alumnes.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

"Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés."
Un exemple: L'Scratch: consisteix en donar instruccions al gat. És l'ordinador qui aprèn i no l'alumne.

Captura del programa.
En aquest exemple ensenyem a l'Scratch a dibuixar una casa.

Tipus d'eines:

• Scratch.
• Winlogo.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Amb el concepte de laboratori el que es vol dir és que formulem una hipòtesi i després contrastrem els resultats.
Un bon exemple d’aquesta metàfora és la web de La Doctora Xinxeta; simula entorns. Només obrir, a l’apartat de “la capsa de sorpreses” trobem un seguit d’activitats que permeten als alumnes crear unes hipòtesis abans de realitzar l’exercici. Contemplem l’exemple de la planta virtual:

Què ens podem plantejar, en un principi?

• La planta morirà  si no la reguem cada dia?
• Quantes vegades hem de regar una planta perquè creixi bé?
• Quina és la combinació ideal perquè la planta tingui un creixement òptim?

Després d’una estona cuidant de la planta arribo a una conclusió final sobre aquests tipus d’activitats: són jocs que ens fa entendre millor la realitat.

A partir de l’experimentació del JClic i la web de la Xinxeta, trobem diferències?

• El JClic l’has d’anar fent tu de manera individual, al contrari que les altres activitats, on tota l’aula pot col·laborar de la mateixa manera.
• L’exercici de la planta assegura un aprenentatge més significatiu, mentres que les activitats plantejades al JClic fomenten l’aprenentatge intuïtiu.
• Al JClic l’ordinador és qui ensenya. En canvi, a les activitats de la Xinxeta és l’infant qui aprèn.

Tipus d'eines:

• Crayon Physics.
• La Doctora Xinxeta.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

zzpza

"L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions."

Aquesta és la metàfora que més hem tractat en aquesta assignatura. Hem après a fer servir el Drive, la Wikipedia, l'Scratch... entre molts altres.

Què permeten, doncs, tots aquests tipus d’activitats amb l’ordinador?

Accelerar processos. És per això que l'ordinador és molt més que una eina.

Tipus d'eines:
Gimp.
ArtRage 2.5.

Escrit reelaborat a partir d' Espai de suport a la docència de GTIC.

Identitat i territori

El passat 20 de novembre van començar les primeres exposicions d'Identitat i Territori per parelles. 

Oberazzi

En un primer moment, quan ens van parlar que havíem de fer aquesta exposició hi havia una gran confusió que emplenava els nostres caps. Ningú tenia gaire clar de què anaven les exposicions aquest cop. Identitat... queda clar, qui sóc jo. Però i territori? Havíem de parlar sobre algun lloc de Catalunya, Espanya, un paisatge...?

Malgrat aquests embolics al final vam saber tirar endavant. Amb un suport GTIC havíem de buscar un tema que ens identifiqués a les integrants de la parella. Amb "territori" els professors que avaluen no volen dir que expressament parlem sobre un espai físic, sinó que pot ser un hobbie o un tema comú de la parella. Per tant, no té evidències físiques sinó que aquests temes els mouen els sentiments i s'ha de fer l'exposició des de l'emoció i els sentiments.

I això va ser el que precisament es va fer el passat 20 de novembre. Van sorgir territoris molt diversos i interessant. També hi van haver moltes coses a millorar, d'entre moltes:

• Citar totes les imatges que apareixen a la presentació.
• Vigilar amb la durada dels vídeos.
• Feedback amb el públic.
• Parlar des dels sentiments.

Aquestes exposicions es realitzaran en 5 sessions, cada dimarts, del 20 de novembre fins al 18 de desembre.

La meva companya Verònica i jo vam poder respirar tranquil·les el 27 de novembre, un cop acabada l'exposició. La nostra duia el títol de SENTIMENTS EN MOVIMENT.
Aquest és el suport auodiovisual que vam fer servir:

Recitem

Hola, hola!

Fa tres setmanes es va iniciar la primera sessió de recitació a les classes de COED. La professora va suggerir que ens aprenguéssim un poema de memòria per recitar-lo a l'aula amb l'única ajuda d'un apuntador. Es va dividir el grup - classe en altres tres grups, per ordre de llista. Aquesta divisió permetria realitzar tres sessions de recitació.

La primera vegada es palpaven els nervis per tota la classe. Tot i així l'apuntadora va fer una bona tasca, ajudant a aquelles que, pels nervis, ho van necessitar.

Flickr

La segona setmana encara hi havien nervis, i és que impressiona parlar davant d'un públic d'unes setanta persones aproximadament. La cosa ja anava una mica més relaxada; també hi havien nervis però cada cop es fan més suportables. A més, es va fer una recitació a doble veu. Dues companyes que s'havien après de memòria el mateix poema el van recitar conjuntament, mirant-se fixament els ulls.

Aquesta setmana no hi ha recitació ja que és pont i no hi ha classe, però la setmana que ve, i última, serà el meu torn; les últimes recitacions es duran a terme.

Voleu saber quin és el poema que he triat?
Feu clic a "Més informació".

Fórmules

Hola, hola!
A l'entrada anterior us parlava del que és pròpiament l'estructura d'un discurs. Doncs bé, el tema que encetaré ara, tot i ser breu, va molt relacionat amb l'estructura i també és important tenir-ho en compte.
En primer lloc us exposo possibles fórmules introductòries, tot seguit de conclusió i per acabar també alguns consells sobre la llengua; per enriquir els vostres discursos i exposicions orals.

Fórmules introductòries

• Definició. Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius. Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
• Presentació del guió. Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques. És com un recorregut sobre el que es parlarà.
• Preguntes. Una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental. Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
• Documentació. Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
• Afirmació provocadora. Donar una opinió atrevida, una dada espectacular.
• Anècdota. Historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

Fórmules de conclusió

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l'acció.
• Anunci d'un esdeveniment futur. És com guardar un as a la màniga que aportarà un punt llaminer o xocant al discurs.
• Promesa.
• Apel·lar als sentiment i emocions.

La llengua del discurs expositiu

Com ha de ser la llengua que fem servir als nostres discursos?

• Neutra, precisa i accessible, deixant de banda els missatges subliminals i sent curós. Fent nostre el llenguatge típic del nostre àmbit, en aquest cas de l'educació. Convèncer de que sabem què és el joc simbòlic o un infant molt actiu, per exemple.
• No influïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris:

Connectors lògics que cohesionin el discurs. A més, ajuden a organitzar l'exposició oral perquè el públic no perdi el fil. Són molt necessaris i agraïts pel públic. 
Exemple: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...
Marcadors textuals
Exemple: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Hola, hola!

En aquesta entrada us parlaré sobre l'estructura que ha de seguir un bon discurs. I és que no val amb que nosaltres ens sabem molt bé el tema que volem comunicar, sinó que hem de pensar també en els receptors. Ens hem d'assegurar que el públic capti el missatge que els volem donar, i per això haurem d'adequar el nostre discurs perquè sigui entenedor.

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Aquesta serà la nostra estructura, intenció de la qual serà que els destinataris construeixin el missatge.
Anem, però, a paraules un xic més tècniques per fixar aquesta estructura. Partirem d'una afirmació:

L'atenció del públic varia: és molt alta al principi, decau al mig i torna a pujar al final.

Introducció
És la part clau de l'èxit/eficàcia d'una intervenció oral. En l'orador, una bona introducció dóna confiança, el públic nota la teva seguretat. Hem de dedicar un temps, doncs, per pensar com volem captar l'atenció.

"Allò que comença bé ja està mig acabat." Un bon començament ja guanya molt.
Fes estar la teva fama i després ja te'n pots anar a dormir. Però què vol dir, això?

• No donar gaires justificacions i informacions que realment no interessen al públic.
• No dir allò que no es farà.
• Portar el discurs preparat. Anar amb compte amb la correcció lingüística i parar atenció als tics a l'hora de parlar (com ara... i tal!).

Començar dient que no tens gaire idea de què parlaràs farà que el públic no tingui ganes d'escoltar-te; dones a entendre que no aportaràs res interessant. Però és que... i si la mateixa persona que ha de presentar un discurs no sap que allò que dirà és interessant? Què en sabran els destinataris? El que tindran clar és que potser els ve de gust marxar!
Molt de compte amb la falsa modèstia, no se n'ha d'abusar.


Prem "Més informació" per saber-ne més!

El mestre del futur

http://sermestreavui.cat/ponents

En Jaume Cela (Barcelona, 1949) és mestre, director d'escoles i mestre de mestres. Actualment treballa a l'escola Bellaterra i és membre de l'Associació de mestres Rosa Sensat i del Consell Escolar de Catalunya. 

El passat 9 de novembre, últim dia de SAE, ens va presentar la conferència "El mestre del futur" a l'Auditori de la FCPEE Ramón Llull.


Va començar el seu discurs anomenant uns punts clau que haurien d'aparèixer en qualsevol intervenció educativa. Aquests van ser:

1. Inventiva
2. Determinació
3. Esforç

Vaig extreure molta més informació de les seves paraules. El que trobareu a continuació és un escrit reelaborat a partir de la conferència.


Educar és sempre una aventura compartida. No hi ha que estigui el 100% programat, sempre hi ha l'element sorpresa de no saber què passarà realment. Per tant, hem de saber adequar-nos al context.

Existeixen un llistat d'elements que caracteritzen el nostre temps, l'actualitat. Aquests són:

• Acceleració. La societat és accelerada; els equips docents hem de saber quin és el currículum dels infants que tenim a l'aula. El currículum canvia cada 5 anys, i a més aquesta acceleració produeix exigència als docents per adequar la intervenció educativa. Aquesta acceleració també provoca que als nens no els deixem ser infants, el seu temps està colonitzat per masses activitats; els nens i nenes necessiten temps d'oci perquè escullin allò que els agrada. Necessiten "perdre el temps per guanyarlo" (Rosa Sensat), han d'avorrir-se per saber què és allò que els agrada i volen fer.

Quino

 "Per què quan els pares estan cansats envien a dormir als nens?" Mafalda.

• Diversificació de les instruccions. Els infants tenen competències digitals molt avançades. De quina manera les TAC ens estan fent veure el món d'una altra manera? Ara la ciutat també és part de l'activitat, a més de l'escola i la família.
• Immigració. La nostra societat s'ha adaptat també a aquest fet. La immigració aporta diversitat, i amb això capacitat d'inventar solucions (pel que fa a l'idioma).
• Crisi. La crisi laboral i de l'estat del benestar està afectant molt; hem de fer que els efectes afectin el mínim a les escoles.

http://www.escriptors.cat/autors/celaj/index.php

Verbs importants a tenir en compte!

• ACOLLIR les criatures en la seva total singularitat. No podem rebutjar cap infant.
• MOSTRAR la complexitat del món als infants. En Jaume fa referència a la pel·lícula "El club de los poetas muertos" perquè hi han moments en què el personatge del professor no vol mostrar la realitat tal com és als seus alumnes. Aquest fet és dóna a les escoles amb el tema de la mort. Hem d'acompanyar en el procés de la realitat del món.
• DONAR estabilitat emocional. Si un nen no està convençut de que l'estimem, alguns dels seus fallaran.
• MOTIVAR en els coneixements que els alumnes han de saber, creant un espai perquè s'assoleixin.
• ESCOLTAR els alumnes per saber què és el que realment ens demanen. Donar sentit a l'experiència de l'alumne a partir de la nostra i escoltar allò que ens volen i no pensar què és el que ens voldran dir.
• AJUDAR a preguntar. L'escola és un espai on l'alumne no ha de tenir por d'equivocar-se, ha de poder preguntar tot allò del que dubti.
• DONAR autonomia.
• RESPONSABILITZAR als alumnes de la seva vida i la dels altres.
• OBRIR portes. Hem d'estar oberts a totes les experiències del món.
• VALORAR el coneixement.
• NO MALMETRE l'autoestima dels infants.
• SABER esperar
• TENIR sentit de l'humor. Essencial!

Tenint en compte tota aquesta informació, com es pot ser un bon mestre?

Sabent escoltar i atendre els infants de manera col·lectiva i individual.

Una conferència molt amena i plena d'exemples i experiències personals.

Competència comunicativa

El concepte de Competència Comunicativa va sorgir l'any 1972 gràcies a Gumperz i Hymes. Aquest últim defenia que  "la competència comunicativa s'ha d'entendre com un conjunt d'habilitats i coneixements que permeten que els parlants d'una comunitat lingüística puguin entendre's."


La Viquipèdia ens la defineix com "allò que un parlant necessita saber per comunicar-nos de manera eficaç en contextos culturalment significants."


I quins són els components de la competència comunicativa?
Existeixen quatre tipus de coneixements i habilitats:

• Competència lingüística / gramatical.
• Competència sociolingüística.
• Competència discursiva.
• Competència estratègica.

La competència lingüística fa referència al domini del codi lingüístic, i s'ocupa de:

• Nivell fonològic.
• Nivell morfològic.
• Nivell sintàctic.
• Nivell lèxic i semàntic.

S'entén per competència sociolingüística el fet d'adequar els nostres discursos a les exigències socioculturals. Per tant, el domini que tenim dels dialectes i els registres.

• Aquesta competència s'ocupa de:
• Situació dels participants.
• Propòsit de la interacció.
• Normes i convencions de la interacció. És a dir, interpretar el context i emmotllar-s'hi; respectar els altres comunicadors en una conversa seguint unes "normes".

La competència discursiva fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

S'ocupa de:

• Cohesió de la forma.
• Coherència en el significat.

La competència estratègica fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències. Saber el significat d'una paraula i saber com tractar l'interlocutor.
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

El llenguatge

Què enteneu vosaltres per llenguatge?
És molt més que un codi per comunicar-nos, el llenguatge és la capacitat de llegir el món i representar-lo, a més de ser el reflex de com pensem; és un diàleg intern i una connexió entre nosaltres i allò que passa al nostre entorn.

A partir d'aquest punt, doncs, sorgeixen un seguit d'elements que ajuden a elaborar una definició més extensa. 

• El llenguatge i l'organització de l'entorn. Hem d'aprendre a reduir expressions a una sola paraula. Aquesta idea va lligada a la classificació.
• El llenguatge i el pensament. es cert que les persones pensem, majoritàriament, amb paraules.
• El llenguatge i la memòria. Recollim la nostra història i la del nostre entorn.
• El llenguatge i l'autoexpressió. Fa referència a dialogar amb nosaltres mateixos i a créixer com a persona.

Els éssers humans naixem amb la facultat del llenguatge, per aquest motiu és pot definir el llenguatge com a facultat humana.

Per tant, el llenguatge...

• És un do universal dels humans, tot ésser humà el posseeix.
• Aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic, és a dir, la capacitat d'aprendre llengües.
• Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir.
• Es concreta en una llengua*.

*llengua: concreció del llenguatge. Símbols i signes orals per comunicar-se. És un sistema propi d'una comunitat o grup social.


La llengua està organitzada en diversos nivells, als quals corresponen unitats diferents.

• Pragmàtic -----> discurs o text. Adeqüació i cohesió del que es diu.
• Semàntic ----------------------> oració o paraula. Sentit de la frase
• Sintàctic -------------------------> sintagma. Estructura de la frase.
• Morfològic -------------------------> morfema. Arrel de les paraules.
• Fonètic -----------------------------------------------> fonema o so.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Com podem ser bons comunicadors?

http://www.alibri.es/com-parlar-be-en-public-478502

Fa setmanes que parlem del comunicador eficaç, quins trets hauria de tenir, què fer per realitzar un bon discurs... però no ens havíem parat a pensar quins punts ha de tenir una persona per saber parlar bé en públic.

Després d'haver llegit "Com parlar bé en públic", i sintetitzar aquells punts que ens semblaven interessant i essencials, vam construir els nostre propi decàleg que ens serviria per tota la vida.
En primer lloc, per grups vam reflexionar sobre tot el que havíem llegit i consideràvem important. El meu grup vam decidir que els punt més importants havien de ser els següents: 
Un comunicador eficaç...

1. Ha de saber organitzar les seves idees i memoritzar-les.
2. Cal que improvisi i actuï amb naturalitat.
3. Serà convincent.
4. Ha d'adequar el discurs al públic.
5. Transmetrà i escoltarà amb la mirada.
6. Ha de ser capaç de controlar els nervis, la veu i el cos.
7. Serà positiu.
8. Motivarà al públic a través d'un somriure.
9. Ha de tenir la virtut de saber escoltar.
10. Farà un bon ús dels mitjans de comunicació i de la llengua.

Tot seguit cada grup posava en comú amb la resta de la classe, mitjançant un portaveu, aquelles idees que havien extret.

Finalment, i després de debatre-ho, vam arribar a la conclusió que un bon decàleg del comunicador eficaç havia de recollir els següents punts:

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques:
   - Per què
   - Què
   - A qui?
   - Com? 
2. Domini de la llengua.
3. Positivisme i associació d'un to correcte.
4. Retroalimentació amb el públic.
5. Ser natural i no memoritzar el discurs.
6. Elaborar un guió previ.
7. Domini del llenguatge no verbal.
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització, articulació, gesticulació, pauses i silencis.
9. Ser clar, precís i breu. Seguir un ritme.
10. Estructurar el discurs.
11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Fluxogrames amb GLIFFY

Els fluxogrames són representacions de processos o accions on succeeix algun esdeveniment. És una eina que consisteix en representar gràficament el procediment (moviments, situacions, fets...) que hem de seguir per tal de realitzat alguna operació, mitjançant simbols i fletxes. Permeten plasmar de manera lògica diferents idees.

La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:

1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures...

Nosaltres vam fer servir GLIFFY per elaborar la nostra pràctica. Gliffy és un programa en línia que permet crear diagrames de flux i compartir-los. Permet crear des de mapes fins a plànols i escales, entre d'altres. Només podem guardar 5 documents, ja que és la limitació que té l'ús online d'aquest software. També disposa de codi embed per publicar-ho als nostres blocs, tot i que nosaltres el que hem fet és exportar el fitxer com a jpeg.

Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:

Per crear-los s'ha de començar per dalt, anar provant diferents opcions fins que la última serà la correcta.
Aquesta és la pràctica realitzada a classe. L'objectiu és creuar un semàfor.

Escrit reelaborat a partir d' Espai de suport a la docència de GTIC.

Mapes conceptuals amb CMAP TOOLS

Captura del logo programa

Els mapes conceptuals permeten analitzar un contingut, sintetitzar-lo fàcilment i a partir d'aquí crear relacions amb sentit. I què aconseguim amb aquestes relacions? És una forma més de re-interpretar la realitat. Ens serveix per endreçar les nostres idees; estructurar-les de manera gràfica i relacionar-les amb connectors.
A classe vam descobrir el CMAP TOOLS per tal de facilitar aquesta tasca. El programa permet fer mapes conceptuals i enllaçar conceptes amb pàgines web.  
El següent text, de la Viquipèdia explica, breument i de manera entenedora, en què consisteix aquest programa:

"Cmap Tools és un programari multiplataforma de creació i edició de mapes conceptuals per mitjà d'unes aplicacions escrites en Java. Fou desenvolupat pel professor Alberto Cañas i el seu equip de l'IHMC (Institute for Human and Machine Cognition, Pensacola, Estats Units). Permet tant el treball local individual, com a Internet. Possibilita la navegació pels mapes realitzats. Té una interfície senzilla i fàcil d'utilitzar. Està disponible en català.

Ens ofereix moltes plantilles llestes per a usar i força objectes: figures geomètriques, molts tipus de fletxes, estrelles ... encara que permet, també, pujar imatges des del nostre ordinador. Es poden fer diversos mapes alhora que es col·loquen en diferents pestanyes. Permet convidar col·laboradors, afegir comentaris i enviar el mapa per correu. D’altra banda, es pot exportar com a imatge o PDF per desar-lo al nostre ordinador.

Està disponible per a Windows, Linux, Mac OS X i Solaris."

Crear mapes conceptuals és una bona eina d'aprenentatge que et permet, una vegada has adquirit els coneixements, connectar i relacionar idees i conceptes de forma més esquemàtica, donar una imatge clara de cadascun d'ells i treballar les noves tecnologies mitjançant creació d'enllaços i comentaris.
Com descriu molt bé la imatge, es una manera de transmetre els coneixements que tenim a la ment, al paper; al mapa conceptual. 


Aquesta és la pràtica realitzada a partir d'un text que parlava sobre un sopar típic de Nadal.

AJUDA AMB CMAP

Com es poden enllaçar diferents conceptes en un mateix quadre?
Mitjançant dobles clics i les línies es pot relacionar un concepte amb un altre.

Com pot enllaçar conceptes amb pàgines web?
Has d'anar a la pàgina web que vulguis i copiar l'adreça, tornar a la pàgina de cmaptools i copiar-la en l'apartat de pàgina URL.