Hora de recitar!

Avui ha sigut el dia que em tocava recitar la poesia que vaig escollir i de la que ja us en vaig parlar.
Pensava que no, però al final em va impressionar veure'm davant de tot el grup - classe, que és bastant gran.
No obstant, la recitació va sortir prou bé, tot i que sempre hi han coses a millorar... Una d'elles és la postura. Vaig estar-me tota l'estona que vaig recitar amb les cames creuades. MALAMENT. Això és símbol de tancar-se al públic, encara que no fos la meva intenció. Culpa dels nervis, jo tenia moltes ganes que tothom sentís la poesia!
Un altre aspecte a millorar va ser el control de la respiració. Inconscientment volia acabar tant ràpid que cap al final vaig haver de parar un segon per agafar aire; potser no vaig respectar bé les pauses. Tornem a culpar els nervis?

Després d'acabar les recitacions la professora va repartir les descripcions referents al "Qui ets, tu?" i va comentar les qualificacions. Aquestes no eren numèriques, sinó qualitatives. Mitjançant exemples d'aquestes descripcions s'han repassat els conceptes de l'estructura del text: el canvi de paràgraf per canviar d'idea o l'interlineat. Si aquest és diferent en un mateix paràgraf no s'entendrà la idea principal, no pot quedar un text descompensat. Per tant, i vist des de la part estètica, un text amb aquesta forma per molt.

Finalment, algunes companyes han compartit amb tota la classe les seves descripcions, delectant-nos amb les seves paraules. Per acabar, s'han resolt alguns dubtes de l'examen que ens espera al gener.

Una gallina xica...

Heus aquí en Salvador Dalí, gran representant català de l'art surrealista, recitant un conegut embarbussament. Tot i que potser algunes paraules us puguin semblar diferents, l'essència continua sent la mateixa.

A primeres, pot semblar un poema llarg i enrevessat, però a base de repetir-ho podem memoritzar-ho amb facilitat.

La poesia és un bon recurs que podem aprofitar a l'aula. Connectem amb la cultura, aprofundim en la llengua, treballem la memòria, ho passem bé... però per què una poesia i no un conte?

La poesia es comunica a través de les emocions, fa treballar la imaginació. Connectem l'essència de cadascú amb la inspiració. Segur que encara recordeu molts rodolins. I és un exemple molt bo que ens va posar la professora. Als infants els agrada molt recitar-los, escoltar-los i inventar-los.

En recitar una poesia, l'hemisferi dret es posa en marxa. Fem una imatge mental d'allò que escoltem; cadascú en fa una única. Potenciarem, per tant, la capacitat de crear imatges a partir de paraules. Aquest és un dels aspectes més importants.

Per tant, animeu-vos ara, o en un futur, a recitar poesies i rodolins, a inventar-los entre tots els alumnes i a memoritzar-ne algun.

Us deixo amb la poesia de la gallina, aquest cop escrita, que al final vaig acabar aprenent-la.

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.