diumenge, 2 de desembre del 2012

Competència comunicativa

El concepte de Competència Comunicativa va sorgir l'any 1972 gràcies a Gumperz i Hymes. Aquest últim defenia que  "la competència comunicativa s'ha d'entendre com un conjunt d'habilitats i coneixements que permeten que els parlants d'una comunitat lingüística puguin entendre's."


La Viquipèdia ens la defineix com "allò que un parlant necessita saber per comunicar-nos de manera eficaç en contextos culturalment significants."


I quins són els components de la competència comunicativa?
Existeixen quatre tipus de coneixements i habilitats:
  • Competència lingüística / gramatical.
  • Competència sociolingüística.
  • Competència discursiva.
  • Competència estratègica.

La competència lingüística fa referència al domini del codi lingüístic, i s'ocupa de:
  • Nivell fonològic.
  • Nivell morfològic.
  • Nivell sintàctic.
  • Nivell lèxic i semàntic.

S'entén per competència sociolingüística el fet d'adequar els nostres discursos a les exigències socioculturals. Per tant, el domini que tenim dels dialectes i els registres.
  • Aquesta competència s'ocupa de:
  • Situació dels participants.
  • Propòsit de la interacció.
  • Normes i convencions de la interacció. És a dir, interpretar el context i emmotllar-s'hi; respectar els altres comunicadors en una conversa seguint unes "normes".
La competència discursiva fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
S'ocupa de:
  • Cohesió de la forma.
  • Coherència en el significat.

La competència estratègica fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
  • Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències. Saber el significat d'una paraula i saber com tractar l'interlocutor.
  • Afavorir l'efectivitat de la comunicació.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada