Un comunicador eficaç

Hola, hola!

Què en penseu de com s'expressa l'Eduard Punset, en Joan Gaspart, Jordi Pujol o Josep Lluís Carod-Rovira? I em refereixo no precisament a la ideologia, sinó a la seva habilitat comunicadora. Pronuncien bé? Se'ls entén?


L'altre dia, a classe, vam haver de pensar quin personatge trobàvem que complia la majoria de trets d'un comunicador eficaç (vegeu l'entrada anterior). I van sortir molts noms, com ara Andreu Buenafuente, Pep Guardiola, Carlos Sobera, Josep Cuní, Bibiana Ballbè... bé, i molts més. És curiós perquè, si no recordo malament, només van sortir dues dones davant de quasi 30 homes.
Tots apareixen als mitjans de comunicació, no va sortir cap escriptor/a, per exemple. Tampoc va sortir cap estranger/a. Ni cap polític... que us estranya?

Vull destacar la figura d'en Carlos Sobera. No va ser qui vaig escollir però trobo que fa la seva feina ben feta. Adequa la llengua oral al context i contingut, sap escoltar, és espontani... i més coses, però la més important és que té un gran sentit de l'humor; aquesta és una molt bona qualitat.

Una de les propostes de l'assignatura de GTIC és seguir i analitzar les aportacions d'un comunicador. El meu grup i jo hem decidit seguir els tweets, el bloc, llegir la Contra (i més) del Víctor Amela. Però d'això ja us en parlaré més endavant.
Què en penseu, en Víctor Amela és un comunicador eficaç?

Imatge: http://www.tv3.cat/apm 

Comunicació i saber comunicar

Hola, hola!

Tots i totes tenim present aquelles classes a l'escola que parlaven sobre la comunicació: què és, com i quan es produeix i la seva importància. Fins aquí sembla que tot és clar. Però un cop sabut això, som nosaltres uns bons comunicadors? Estem ben entrenats? Què ens cal, per comunicar bé les coses? I, a això s'aprèn?


Veiem que arran d'un concepte poden sorgir moltes preguntes. Intentaré, doncs, donar-lis una resposta.



"En la societat actual es dóna una paradoxa ben curiosa: es valora enormement la capacitat per a comunicar i, alhora, no s'ensenya".

Com parlar bé en públic. Joana Rubio i Franscesc Puigpelat



Per a encetar les qüestions d'abans, prenc com a exemple aquesta reflexió perquè és ben certa! A l'institut, a la universitat, a la feina... donen per fet que avui dia tothom sap dirigir-se a un públic (per explicar un tema, una proposta, etc.) amb total facilitat. Però no sempre és així. A mi mai m'han ensenyat com he de presentar un treball davant la classe, simplement m'han dit "l'has de fer".
Hi han cursets per aprendre a parlar en públic (de fet, a l'època romana ja es van escriure alguns manuals d'oratòria) i, al cap i a la fi, ser un bon comunicador. Però per ser-ho crec que la millor manera és fent pràctica. Pot costar més o menys, però es una fita que es pot arribar a assolir amb èxit tenint predisposició i ganes.

Aleshores un bon comunicador és aquell qui...
Fa uns dies, a classe ens van preguntar què es necessita per ser un bon comunicador i van sortir paraules com: humor, presència, bon ús de la llengua, bona expressió corporal... i moltes més. Tots els adjectius que van sortir els podem sintetitzar, per exemple, en:

• Naturalitat. Saber improvisar.
• Memoritzar.
• Crear feedback.
• Bona actitud.
• Saber entonar.
• Fer ús dels silencis.
• Expressar-se amb claredat.
  
  i...
• Humor, molt important!