Enllaçant amb l'entrada anterior ara ve el que pròpiament és el vídeo.
Com deia, si aconseguim emocionar als nostres alumnes a l'aula segur que haurem fet la feina ben feta. És com millor s'aprèn.
Personalment, recordo els vídeos d' Érase una vez i realment em van servir. Mitjançant els dibuixos era molt més divertit conèixer el cos i la història.
Un bon mitjà que podem fer servir són els vídeos. Però tampoc n'hem d'abusar. No s'han de posar cada dia i el seu contingut ha de cridar l'atenció, ser vistós i no pas monòton.
Aquests dos vídeos, que els he congeut a classe de GTIC, són uns bons exemples de quin seria un bon vídeo i quin no.
BREU HISTÒRIA DE CATALUNYA
DINNER FOR TWO
El primer és un "video-lliçó". És ideal per treballar individualment. Dóna les informacions concretes i plenes de dades, per estudiar. Posar un vídeo d’un documental amb veu plana i música monòtona, com aquest, a un grup no és una bona idea. El grup desconnectarà. Precisament és el que ens va passar a nosaltres a classe. És un mitjà audiovisual però no fa servir un llenguatge audiovisual, és simplement verbal. No transmet cap emoció.
El segon és un vídeo motivador. No sempre és necessari el llenguatge verbal per explicar una història. Aquest video sí que transmet: simpatia, intriga, empatia... També s’observa orgull en el moment en què tothom mira com es barallen i es peguen. Aquests vídeos sí que estan pensats per treballar amb el grup classe. Transmeten emocions.
L’important no ha sigut el contingut dels videos, sinó les emocions que ens proporcionen.
Com més treballem aquesta metodologia, més rendiment hi haurà a classe, ens deia el professor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada