Tots i totes tenim present aquelles classes a l'escola que parlaven sobre la comunicació: què és, com i quan es produeix i la seva importància. Fins aquí sembla que tot és clar. Però un cop sabut això, som nosaltres uns bons comunicadors? Estem ben entrenats? Què ens cal, per comunicar bé les coses? I, a això s'aprèn?
Veiem que arran d'un concepte poden sorgir moltes preguntes. Intentaré, doncs, donar-lis una resposta.
"En la societat actual es dóna una paradoxa ben curiosa: es valora enormement la capacitat per a comunicar i, alhora, no s'ensenya".
Com parlar bé en públic. Joana Rubio i Franscesc Puigpelat
Per a encetar les qüestions d'abans, prenc com a exemple aquesta reflexió perquè és ben certa! A l'institut, a la universitat, a la feina... donen per fet que avui dia tothom sap dirigir-se a un públic (per explicar un tema, una proposta, etc.) amb total facilitat. Però no sempre és així. A mi mai m'han ensenyat com he de presentar un treball davant la classe, simplement m'han dit "l'has de fer".
Hi han cursets per aprendre a parlar en públic (de fet, a l'època romana ja es van escriure alguns manuals d'oratòria) i, al cap i a la fi, ser un bon comunicador. Però per ser-ho crec que la millor manera és fent pràctica. Pot costar més o menys, però es una fita que es pot arribar a assolir amb èxit tenint predisposició i ganes.
Aleshores un bon comunicador és aquell qui...
Fa uns dies, a classe ens van preguntar què es necessita per ser un bon comunicador i van sortir paraules com: humor, presència, bon ús de la llengua, bona expressió corporal... i moltes més. Tots els adjectius que van sortir els podem sintetitzar, per exemple, en:
- Naturalitat. Saber improvisar.
- Memoritzar.
- Crear feedback.
- Bona actitud.
- Saber entonar.
- Fer ús dels silencis.
- Expressar-se amb claredat.
i... - Humor, molt important!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada