El primer dia de classe ens vam haver de descriure, tal i com ens veiéssim, en un full. 5 minuts. Ens va agafar desprevingudes i desprevinguts, però ens en vam saber ensortir. Ara és el moment de descriure algú de la classe. Jo vaig escollir a la meva companya Patrícia perquè hi havia alguna cosa que m'havia cridat l'atenció. Li vaig demanar de fer-li una foto (element indispensable per fer la descripció) i tot seguit va venir la veritable descripció. I com ho podia fer?
Amb un text?
Amb una poesia?
Amb una cançó?
Doncs vaig fer un recull de cançons que sé que li agraden i d'altres que he pensat que també li agradarien i he acabat elaborant un vídeo. La qualitat no és molt bona però el més important és el missatge. Espero que us agradi i que, sobretot, pugueu apreciar que aquesta és una forma més de descriure a una persona.
Avui començo amb una pregunta per tots aquells/es que em seguiu: On guardeu totes les webs que us interessen? Podeu veure-les des de qualsevol ordinador i des de qualsevol part del món? Això ja ho canvia tot.
Doncs el Deliciousens permet registrar totes les webs que ens agraden per poder consultar-les allà on ens trobem, sense dependre del nostre ordinador o d'un document de text. Amb la Web 2.0 es van desenvolupar els marcadors socials, que no només permeten enregistrar les nostres webs més visitades, sinó que també ofereix classificar-les amb etiquetes. Doncs aquest també és un avantatge del Delicious. A més a més, pots compartir els teus enllaços amb tothom i fer que et segueixin, igual que també pots fer-te seguidor d'un perfil de Delicious. Podeu classificar els vostres enllaços en carpetes per tenir-ho més endreçat i fàcil de trobar. Per accedir i fer-ne ús us haureu de registrar a la web. Si aneu a l'apartat de RECURSOS del meu bloc podreu accedir al meu perfil de Delicious, on trobareu un bon grapat d'adreces web interessants. Icona Delicious http://findicons.com/icon/47116/delicious
Aquesta entrada conté les passes bàsiques perquè els nostres textos siguin més rics. No obstant, no tenen perquè seguir aquest ordre i tampoc s'han de passar per totes les fases, encara que és el més recomanat.
Hem de reflexionar sobre el tema del qual volem escriure. L'objectiu variarà segons els nostres interessos, podrà ser:
- convèncer o persuadir
- entretenir o donar plaer
- informar, entre d'altres
És important que recollim informació per tal d'enriquir la nostra composició i donar-li credibilitat a partir de les dades trobades.
Per últim seleccionarem i ordenarem allò que hem trobat amb les nostres idees.
A partir d'aquest moment podem començar el nostre escrit. Haurà de ser per paràgrafs i fent ús de connectors o marcadors i signes de puntuació. Això conformarà l'estructura del text.
Aquest punt serveix per confirmar que tot està correcte i té sentit. Revisar també ens serveix per detectar possibles errades ortogràfiques o gramaticals.
Com he comentat abans, aquestes passes estan interrelacionades entre elles i no tenen perquè seguir un ordre estricte. Per tant, l'esquema podria ser el següent:
Què és escoltar? Però anant més enllà de sentir el sons del nostre entorn i interpretant-los. Escoltar és tenir criteri per deixar-nos influir o no amb allò que rebem. També consisteix en reelaborar o reconstruir paraules, missatges. Imaginant-nos que hem de fer una xerrada o presentació a un públic... És molt important que tinguem en compte els coneixements previs dels qui ens escolten. Si fem l'experiment de dir una paraula a un grup de persones i els demanem que tot seguit ens diguin quina imatge se'ls ha creat mentalment, comprovarem que cadascú connecta amb les seves pròpies experiències. Hem de tenir en compte, doncs, aquestes experiències abans de fer una presentació o recitar. I això és el que precisament vam fer a classe de COED. Se'ns va dir "muntanya" i arrel d'aquí cadascú es va imaginar la seva muntanya: amb neu, amb un riu... I si ens posem en la perspectiva d'aquell que escolta i no recita? I si aquell que fa l'exposició s'ajuda de mitjans audiovisuals? Haurem d'estar més atents davant els mitjans audiovisuals. La major part de la informació ens arriba per llenguatge oral, escrit i visual.
I relacionat amb els audiovisuals us deixo amb un vídeo extret d' Edu3, on el Guillermo Orozco ens fa una reflexió sobre aquests mitjans i l'educació.
La Viquipèdia ens diu que el programari lliure "(en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets." Amb altres paraules, el programari lliure és aquell on els usuaris tenen llibertat per fer-lo servir, modificar-lo i distribuir-lo de franc o pagant. És a dir, podem agafar els codis font (instruccions/estructura interna) de qualsevol programa lliure, modificar-los al nostre gust i vendre'ls sota el nom que escollim. No confonguem amb el programari de franc. L'ús d'aquest pot ser gratuït, però no permet la modificació dels codis font ni la seva distribució. A continuació teniu un esquema ben clar sobre la definició de programari lliure.
Un exemple ben senzill és l' OpenOffice i Microsoft Office. L' OpenOffice és programari lliure. El podeu descarregar de franc i a més disposes del codi font per modificar-lo i fer-ne altres versions, etc. El Microsoft Office sol ser de pagament, però de vegades hi han versions "gratuïtes" però comparteixen el codi font, solsament pots utilitzar-lo però no modificar-lo. Es podria dir que és "de franc" perquè es pot descarregar d'Internet, però seria la via pirata, il·legal. No obstant, Microsoft va llençar una versió gratuita (que no lliure) per a professors i estudiants. Si us interessa podeu llegir-ne més en aquest article del diari ABC: "Microsoft ofrece gratis a profesores y estudiantes Office 365"
També podreu trobar més informació sobre aquests conceptes a les següents adreces:
Heus aquí en Salvador Dalí, gran representant català de l'art surrealista, recitant un conegut embarbussament. Tot i que potser algunes paraules us puguin semblar diferents, l'essència continua sent la mateixa.
A primeres, pot semblar un poema llarg i enrevessat, però a base de repetir-ho podem memoritzar-ho amb facilitat.
La poesia és un bon recurs que podem aprofitar a l'aula. Connectem amb la cultura, aprofundim en la llengua, treballem la memòria, ho passem bé... però per què una poesia i no un conte?
La poesia es comunica a través de les emocions, fa treballar la imaginació. Connectem l'essència de cadascú amb la inspiració. Segur que encara recordeu molts rodolins. I és un exemple molt bo que ens va posar la professora. Als infants els agrada molt recitar-los, escoltar-los i inventar-los.
En recitar una poesia, l'hemisferi dret es posa en marxa. Fem una imatge mental d'allò que escoltem; cadascú en fa una única. Potenciarem, per tant, la capacitat de crear imatges a partir de paraules. Aquest és un dels aspectes més importants.
Per tant, animeu-vos ara, o en un futur, a recitar poesies i rodolins, a inventar-los entre tots els alumnes i a memoritzar-ne algun.
Us deixo amb la poesia de la gallina, aquest cop escrita, que al final vaig acabar aprenent-la.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
L' RSS és un format que ens permet compartir continguts sense la necessitat de fer servir Google Chrome o d'altres navegadors web. Es podria dir que el mateix RSS és una "aplicació" mitjançant la qual pots rebre actualitzacions de les teves pàgines web preferides. Tot i així es pot usar qualsevol navegador per llegir aquestes actualitzacions o feeds. Vegem com podem, des de Blogger, rebre feeds de les nostres pàgines webs preferides.
Aprofitaré també per ensenyar-vos com fer que qualsevol pugui seguir les nostres pròpies actualitzacions. Aprenem a estar al dia de tot! L' RSS A BLOGGER REBRE FEEDS DE PÀGINES WEB Anem a l'apartat FORMAT del nostre bloc i afegim un gadget. Per fer que ens arribin actualitzacions immediates haurem d'escollir el gadget "Flux d'actualització".
FER QUE ELS TEUS COMPANYS, AMICS... PUGUIN SEGUIR EL TEU BLOC
Escollim el gadget que rep el nom d' "Enllaços de subscripció".
Espero que la informació hagi sigut útil i entenedora.
Totes les imatges que apareixen en aquesta entrada són captures de pantalla de Blogger.
Se us obrirà una finestra on podreu escollir el títol del bloc i de l'adreça web. A més, també podreu escollir l'estil, és a dir, la plantilla. Aquestes opcions les podreu modificar més endavant si no us ha acabat de convèncer l'elecció.
Bloc creat, ja podeu començar a escriure!
L'apartat d'edició d'entrades ofereix opcions diverses com:
Inserir imatges i videos.
Compta amb un corrector ortogràfic.
Afegir codis HTML.
També podeu configurar les votres entrades:
Diferenciar-les amb etiquetes, afegir una ubicació i permetre comentaris, entre d'altres.
TORNEM A L'APARTAT DE DISSENY DEL NOSTRE BLOC
Si premeu FORMAT us apareixerà l'estructura del vostre bloc. Podreu canviar la posició de les entrades, afegir codis HTML, gadgets... aprofundim amb aquest últim concepte: GADGETS Blogger ofereix una àmplia varietat de gagdets (components afegits) que podreu inserir als vostres blocs, com ara:
Flux d'actualització. Afegint una adreça web, podràs rebre feeds amb RSS.
Enllaços de subscripció. Permet que qualsevol se subscribeixi a les vostres actualitzacions d'escrits o comentaris.
Llista de pàgines web. Podreu crear tants blocrolls com volgueu.
Altres.
Espero que el tutorial hagi sigut útil i entenedor. Totes les imatges que apareixen al tutorial són captures de pantalla de Blogger.
Aquest és el procés per crear una wiki a Wikispaces.
PAS 1 CREA. Crear-se un compte a la web. Per editar no és necessari estar registrat. Per crear-lo sí. El primer pas serà, doncs, registrar-nos.
PAS 2 CONCRETA. Ara ja podem crear la nostra wiki fent clic a "New wiki". En el quadre que apareix immediatament veureu l'opció d'ús educatiu, que és aconsellable marcar-la si veritablement el vostre wiki s'utilitzarà per a l'ensenyament. També hi ha l'opció de crear un wiki bàsic o amb més opcions.
PAS 3 CONFIRMA. Tot seguit rebreu un correu electrònic on haureu de confirmar la vostra direcció d' e-mail. COMPTE! Si no confirmeu no podreu editar ni fer modificacions al wiki.
PAS 4 CONVIDA. Si es tracta de fer una posada en comú, només cal que un membre es registri i convidi a la resta.
A l'apartat "Miembros" podreu convidar a qui volgueu, canviar els càrrecs dels membres... entre d'altres opcions.
PAS 5 EDITA. Un cop esteu tots al wiki és hora d'afegir tota aquella informació que necessiteu, que trobeu, que elaboreu... i que sigui útil per tothom.
Com veieu, l'apartat d'edició té les seves eines que ofereixen inserir imatges, video... Per crear noves pàgines dins la nostra wiki només hem d'escriure una paraula o frase, seleccionar-la i fer clic a "link". Tindrem una nova pàgina en blanc a punt per escriure el que volguem.
Espero que el tutorial hagi sigut útil i entenedor.
Totes les imatges que apareixen al tutorial són captures de pantalla de Wikispaces.
A continuació us faig cinc cèntims de les CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES del Wikispaces. Només heu de fer clic a "Més informació".
Hola, hola! Enllaçant amb l'entrada anterior ara ve el que pròpiament és el vídeo. Com deia, si aconseguim emocionar als nostres alumnes a l'aula segur que haurem fet la feina ben feta. És com millor s'aprèn. Personalment, recordo els vídeos d' Érase una vez i realment em van servir. Mitjançant els dibuixos era molt més divertit conèixer el cos i la història. Un bon mitjà que podem fer servir són els vídeos. Però tampoc n'hem d'abusar. No s'han de posar cada dia i el seu contingut ha de cridar l'atenció, ser vistós i no pas monòton. Aquests dos vídeos, que els he congeut a classe de GTIC, són uns bons exemples de quin seria un bon vídeo i quin no. BREU HISTÒRIA DE CATALUNYA
DINNER FOR TWO
El primer és un "video-lliçó". És ideal per treballar individualment. Dóna les informacions concretes i plenes de dades, per estudiar. Posar un vídeo d’un documental amb veu plana i música monòtona, com aquest, a un grup no és una bona idea. El grup desconnectarà. Precisament és el que ens va passar a nosaltres a classe.
És un mitjà audiovisual però no fa servir un llenguatge audiovisual, és simplement verbal. No transmet cap emoció. El segon és un vídeo motivador.
No sempre és necessari el llenguatge verbal per explicar una història. Aquest video sí que transmet: simpatia, intriga, empatia... També s’observa orgull en el moment en què tothom mira com es barallen i es peguen. Aquests vídeos sí que estan pensats per treballar amb el grup classe. Transmeten emocions. L’important no ha sigut el contingut dels videos, sinó les emocions que ens proporcionen. Com més treballem aquesta metodologia, més rendiment hi haurà a classe, ens deia el professor.
FERRÉS, J. (1994). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.
Hola, hola! Després de la lectura del primer capítol d'aquest llibre... hi han moooltes coses a dir. Em remetré a algunes frases extretes del llibre. Com molts i moltes sabreu, el cervell està dividit en dues parts: l'hemisferi dret i l'esquerre. Cadascun controla la part contrària, és a dir, l'hemisferi dret controla la part esquerra del cos i l'esquerre en controla la part dreta. Però aprofundim una mica... l'hemisferi esquerre "regeix funcions com la lectura, l'escriptura, el càlcul... És l'hemisferi intel·lectual, analític, actiu". D'altra banda, l'hemisferi dret "regeix funcions com el reconeixement de les cares, el record de les formes... funcions espacials no verbals. Controla les dimensions artístiques, simbòliques. és l'hemisferi creatiu, emocional". En els darrers anys, la informació que ens arriba és més visual. Hi han exemples molt clars com els cartells de publicitat dels carrers, les pantalles de vídeo, els fils de música a les botigues... Per tant, és l’hemisferi dret qui capta aquestes imatges. El cervell capta amb més facilitat allò que ens fa emocionar. Però això no acaba aquí. Si t'interessa el tema...
Per fer servir el Google Drive només cal que anem a Google i cliquem a la pestanya on diu DRIVE o DOCS. Però una petita apreciaciació: com vaig comentar anteriorment, necessitem estar registrats a Google. En cas que no ho estigueu feu clic a ENTRA a la part superior dreta de la pantalla. Tot seguit veureu l'opció d'iniciar sessió o, en aquest cas, de crear un nou compte. Feu clic a crear i quan tingueu el compte fet ja podem començar. PAS 1
Primer hem de crear un document. Feu clic a CREA. Veureu que hi han diferents tipus. Jo escullo document de text.
PAS 2
Cliquem a "Comparteix" per convidar a altres usuaris a participar.
Un cop aqui afegim als usuaris que ens interessin. Veiem que també podem canviar les opcions de privacitat.
A més, observareu que en afegir a algú podreu modificar les seves funcions com a editor, lector o que només pugui comentar.
PAS 3
A mida que aneu afegint usuaris, i estiguin online, us apareixeran a la banda superior dreta com a lectors. Un o més colors és senyal que hi han altres usuaris en el mateix document.
Podeu redactar a la vegada, com es mostra a la imatge. Dos, o més usuaris, poden editar i fer canvis alhora en temps real. Gran avantatge del Drive.
PAS 4
Amb la realització d'aquest pas aconseguirem publicar els nostres treballs allà on vulguem.
Feu clic a Arxiu, on trobareu diferents opcions. Ara ens interessa publicar.
Se us obrirà un quadre de text amb dues opcions de publicació:
- Enllaç del document, perquè se us obri en una finestra nova. - Codi embed d' HTML que podreu insertar a la vostra pàgina web.
CURIOSITAT
Recordeu que el Drive sempre ens farà un backup del nostre document. Ens permet veure sempre l'historial del treball i, en cas de "pèrdua", recuperar totes les dades segons les modificacions que s'han fet. Vegem com.
Feu clic a Arxiu, i tot seguit a Veure historial de revisió.
Se us mostrarà una llista de tots els canvis realitzats, ordenada cronològicament. A més, us informa de quan i qui ha realitzat els canvis. Molt útil.
Espero que el tutorial hagi sigut útil i entenedor.
Totes les imatges que apareixen al tutorial són captures de pantalla de Google Drive.
Wiki, wiki ! Aquest és el terme que fan servir a Hawaii per dir que alguna cosa és ràpida. Però com que la meva intenció amb aquest bloc no és aprendre llengües (que també és una opció) faré una aproximació sobre el concepte wiki més internacional. Una wiki és un lloc web que ens permet la creació col·laborativa de documents. Els usuaris, que editen entre d'altres opcions, són voluntaris lliures d'afegir contingut a les wikis o corregir les existents. La wiki més coneguda arreu del món és la Wikipedia. La major part de les wikis són d'ús públic i no cal registrar-se per ser compartir coneixements.
Amb les wikis "es poden generar propostes que els alumnes puguin integrar les Wiki a partir de la reconstrucció de les mateixes en un sentit didàctic. Un projecte didàctic meravellós pot ser, quan el tema ho justifiqui, generar continguts per Wikipedia o revisar els publicats allí: entendre el tema d'una manera profunda, verificar els continguts, transparentar i discutir els criteris, ampliar el publicat, oferir versions i especificacions d'alt valor local”.
Com bé ens diu la Maria Maggio, les wikis són un molt bon recurs pedagògic. A l'escola sempre s'ha demanat de fer treballs que els alumnes elaboren i entreguen al professor o professora. Quan aquest està revisat i corregit es retorna a l'alumne, que el guarda a la seva carpeta. Les wikis ens permeten, com ja he comentat, compartir coneixements. Per tant, són una bona proposta de treball que permetrà als autors voluntaris ser més rigorosos i responsables de les seves paraules.
Nosaltres, a classe, hem començat a remenar el Wikispaces, creant-nos una wiki en petit grup amb un contingut imaginari. Per si hi voleu donar un cop d'ull us deixo l'enllaç:
Hola, hola! Què en penseu de com s'expressa l'Eduard Punset, en Joan Gaspart, Jordi Pujol o Josep Lluís Carod-Rovira? I em refereixo no precisament a la ideologia, sinó a la seva habilitat comunicadora. Pronuncien bé? Se'ls entén? L'altre dia, a classe, vam haver de pensar quin personatge trobàvem que complia la majoria de trets d'un comunicador eficaç (vegeu l'entrada anterior). I van sortir molts noms, com ara Andreu Buenafuente, Pep Guardiola, Carlos Sobera, Josep Cuní, Bibiana Ballbè... bé, i molts més. És curiós perquè, si no recordo malament, només van sortir dues dones davant de quasi 30 homes. Tots apareixen als mitjans de comunicació, no va sortir cap escriptor/a, per exemple. Tampoc va sortir cap estranger/a. Ni cap polític... que us estranya? Vull destacar la figura d'en Carlos Sobera. No va ser qui vaig escollir però trobo que fa la seva feina ben feta. Adequa la llengua oral al context i contingut, sap escoltar, és espontani... i més coses, però la més important és que té un gran sentit de l'humor; aquesta és una molt bona qualitat. Una de les propostes de l'assignatura de GTIC és seguir i analitzar les aportacions d'un comunicador. El meu grup i jo hem decidit seguir els tweets, el bloc, llegir la Contra (i més) del Víctor Amela. Però d'això ja us en parlaré més endavant. Què en penseu, en Víctor Amela és un comunicador eficaç?
Hola, hola! Tots i totes tenim present aquelles classes a l'escola que parlaven sobre la comunicació: què és, com i quan es produeix i la seva importància. Fins aquí sembla que tot és clar. Però un cop sabut això, som nosaltres uns bons comunicadors? Estem ben entrenats? Què ens cal, per comunicar bé les coses? I, a això s'aprèn? Veiem que arran d'un concepte poden sorgir moltes preguntes. Intentaré, doncs, donar-lis una resposta.
"En la societat actual es dóna una paradoxa ben curiosa: es valora enormement la capacitat per a comunicar i, alhora, no s'ensenya".
Com parlar bé en públic. Joana Rubio i Franscesc Puigpelat Per a encetar les qüestions d'abans, prenc com a exemple aquesta reflexió perquè és ben certa! A l'institut, a la universitat, a la feina... donen per fet que avui dia tothom sap dirigir-se a un públic (per explicar un tema, una proposta, etc.) amb total facilitat. Però no sempre és així. A mi mai m'han ensenyat com he de presentar un treball davant la classe, simplement m'han dit "l'has de fer". Hi han cursets per aprendre a parlar en públic (de fet, a l'època romana ja es van escriure alguns manuals d'oratòria) i, al cap i a la fi, ser un bon comunicador. Però per ser-ho crec que la millor manera és fent pràctica. Pot costar més o menys, però es una fita que es pot arribar a assolir amb èxit tenint predisposició i ganes. Aleshores un bon comunicador és aquell qui... Fa uns dies, a classe ens van preguntar què es necessita per ser un bon comunicador i van sortir paraules com: humor, presència, bon ús de la llengua, bona expressió corporal... i moltes més. Tots els adjectius que van sortir els podem sintetitzar, per exemple, en:
Hola, hola! Avui us vull mostrar un bloc interessant que he conegut gràcies a l'assignatura de GTIC, i compartiré amb tots vosaltres allò que en destaco arrel d'unes preguntes formulades pel professor.
Quins tipus de continguts hi ha publicats i en quin format (vídeo, àudio, presentacions,....)
Els continguts que apareixen en aquest bloc són molt diversos. Ens parla de:
Entre d’altres temes, a destacar l’apartat de JCLICS, un gran recurs per als mestres.
Qui els publica?
Els educadors i educadores de cada aula i els nens i nenes amb l’ajuda d’ells.
Hi ha alguna estructura en el bloc? Categories, etiquetes, menús,...
Selecciona els articles recents, blocs interessant, blocs de mestres. Articles que mostren aspectes i activitats rellevants treballades a l’aula. Gama àmplia de recursos per penjar fotografíes, arxius, animacions on-line o sopes de lletres, entre d’altres. Apartat de JCLIC abans esmentat amb tot d’activitats dividides per les àrees de l’Educació Infantil.
Quina plataforma utilitzen?
Fan servir l’ XTEC Blocs, que pertany a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Aquesta plataforma està gestionada pel Wodrpress, per tal d’editar l’aparença dels blocs.
Com són les entrades?
Les entrades estan estructurades amb un títol, una petita descripció i, molt sovint, acompanyen el text amb presentacions d’imatges.
Quines competències s’hi treballa?
Podem trobar activitats fetes pels alumnes i pels mestres; per tant l’originalitat, predisposició i constància de mantenir un bloc. També és present l’autonomia dels infants en el fet de crear les entrades o fer les fotografies. Com a competències TIC trobem subscripcions al canal RSS, llista de blocs recomanats i categories.
Hi ha comentaris?
Sí. Comenten tant pares com alumnes, com podeu veure en aquest exemple:
2/10/2012 yaiza (23:13:08) : hola sóc la Yaiza i la nostra mascota i amic del cole és el rufus!!! i m’agrada molt!! adeu 2/10/2012 mama yaiza (23:26:03) : gràcies mestre miquel per posar de nou fotos!! esteu els tres guapíssims!!;)
A qui va dirigit?
Va dirigit als pares dels alumnes de l’escola, als mateixos alumnes perquè puguin veure les seves fotografies, als mestres de l’escola i a mestres d’altres escoles ja que ofereixen molts recursos interessants. Penso que també pot estar dirigit als alumnes de Magisteri, com jo, pel mateix fet de mostrar recursos.
Hi ha blocroll?
Sí, hi han 2 i estan classificats per categories. Es diferencien per webs i blocs d’interès i de mestres.
