dijous, 29 de novembre del 2012

Fluxogrames amb GLIFFY

Els fluxogrames són representacions de processos o accions on succeeix algun esdeveniment. És una eina que consisteix en representar gràficament el procediment (moviments, situacions, fets...) que hem de seguir per tal de realitzat alguna operació, mitjançant simbols i fletxes. Permeten plasmar de manera lògica diferents idees.

La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:
  1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
  2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures...

Nosaltres vam fer servir GLIFFY per elaborar la nostra pràctica. Gliffy és un programa en línia que permet crear diagrames de flux i compartir-los. Permet crear des de mapes fins a plànols i escales, entre d'altres. Només podem guardar 5 documents, ja que és la limitació que té l'ús online d'aquest software. També disposa de codi embed per publicar-ho als nostres blocs, tot i que nosaltres el que hem fet és exportar el fitxer com a jpeg.

Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:




Per crear-los s'ha de començar per dalt, anar provant diferents opcions fins que la última serà la correcta.
Aquesta és la pràctica realitzada a classe. L'objectiu és creuar un semàfor.


Escrit reelaborat a partir d' Espai de suport a la docència de GTIC.

Mapes conceptuals amb CMAP TOOLS

Captura del logo programa
Els mapes conceptuals permeten analitzar un contingut, sintetitzar-lo fàcilment i a partir d'aquí crear relacions amb sentit. I què aconseguim amb aquestes relacions? És una forma més de re-interpretar la realitat. Ens serveix per endreçar les nostres idees; estructurar-les de manera gràfica i relacionar-les amb connectors.
A classe vam descobrir el CMAP TOOLS per tal de facilitar aquesta tasca. El programa permet fer mapes conceptuals i enllaçar conceptes amb pàgines web.  
El següent text, de la Viquipèdia explica, breument i de manera entenedora, en què consisteix aquest programa:


"Cmap Tools és un programari multiplataforma de creació i edició de mapes conceptuals per mitjà d'unes aplicacions escrites en Java. Fou desenvolupat pel professor Alberto Cañas i el seu equip de l'IHMC (Institute for Human and Machine Cognition, PensacolaEstats Units). Permet tant el treball local individual, com a Internet. Possibilita la navegació pels mapes realitzats. Té una interfície senzilla i fàcil d'utilitzar. Està disponible en català.
Ens ofereix moltes plantilles llestes per a usar i força objectes: figures geomètriques, molts tipus de fletxes, estrelles ... encara que permet, també, pujar imatges des del nostre ordinador. Es poden fer diversos mapes alhora que es col·loquen en diferents pestanyes. Permet convidar col·laboradors, afegir comentaris i enviar el mapa per correu. D’altra banda, es pot exportar com a imatge o PDF per desar-lo al nostre ordinador.
Està disponible per a WindowsLinuxMac OS X i Solaris."


Crear mapes conceptuals és una bona eina d'aprenentatge que et permet, una vegada has adquirit els coneixements, connectar i relacionar idees i conceptes de forma més esquemàtica, donar una imatge clara de cadascun d'ells i treballar les noves tecnologies mitjançant creació d'enllaços i comentaris.
Com descriu molt bé la imatge, es una manera de transmetre els coneixements que tenim a la ment, al paper; al mapa conceptual. 


Aquesta és la pràtica realitzada a partir d'un text que parlava sobre un sopar típic de Nadal.






AJUDA AMB CMAP

Com es poden enllaçar diferents conceptes en un mateix quadre?

Mitjançant dobles clics i les línies es pot relacionar un concepte amb un altre.

Com pot enllaçar conceptes amb pàgines web?
Has d'anar a la pàgina web que vulguis i copiar l'adreça, tornar a la pàgina de cmaptools i copiar-la en l'apartat de pàgina URL.




dimarts, 27 de novembre del 2012

Wikipedia II

Quins són els 5 pilars fonamentals de la Wikipedia?
Per saber-ho he extret íntegrament la següent informació de la web de la Viquipèdia:


Totes les polítiques oficials de la Viquipèdia basen els seus principis en cinc pilars que defineixen el caràcter de l'enciclopèdia:
BluePillar.svg
La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni una col·lecció de texts originals, ni un diari; hi ha altres projectes germans de Wikimedia per a aquests continguts. Tampoc és una màquina de propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció, ni un experiment sobre l'anarquia o la democràcia, ni un directori d'enllaços, ni un lloc per a expressar opinions, experiències o arguments; el propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.
GreenPillar.svg
La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però, d'altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.
YellowPillar.svg
La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement.Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.
OrangePillar.svg
La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 391.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar. Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els vostres arguments. No utilitzeu titelles per actuar malament o per evitar les polítiques.
RedPillar.svg
La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. Per això mateix recordeu: tot allò que escriviu aquí passarà a la posteritat…

dijous, 22 de novembre del 2012

Powerpoint


Principis bàsics d'un Power Point

El Powerpoint no només serveix perquè una persona sola parli davant d'un públic o exposar un tema, també és una eina més per interactuar amb els seus alumnes. Vegem les seves característiques i consideracions principals:

- El text en un PowerPoint ha de ser breu, però això depèn del destinatari.
- Ha de ser quelcom dinàmic (moviment, entrades, sortides, ...).
- Ha d'haver un doble discurs: no s'ha de escriure allò que un mateix està explicant, sinó que ha de servir de suport per l'alumne i el mestre.
- D'entrada hem de saber l'objectiu del Power Point i què volem transmetre.
- Quan posem una imatge, un so, un vídeo, ... és per aportar alguna cosa més que el text, com un suport del què estàsexplicant.
- Els colors depenen del què volem ressaltar. S'han de buscar colors més clars per tal que la imatge destaqui més. Els colors que posem al fons també ens donen informació, per tant, s'han d'estar ben pensats ja que tenen una funció en concret.


A la utilització tradicional de les presentacions tot no és negatiu, hi ha avantatges com:

  • L’alumne sempre té en pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus.
  • Permet d’incorporar imatges il·lustratives.
  • Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.
  • Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo,animacions...
  • L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
  • Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts.


Però també hi ha inconvenients ja que el discurs es transmissiu i seqüencial entre l'orador i el public:

  • Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat.
  • L’orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla.
  • Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat.
  • Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.
  • Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes.
  • Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.
  • Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid.
  • S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.

Conclusions: Un Power Point ha de ser quelcom de nova aportació del teu text.



Les presentacions es relitzen mitjançant un conjunt de diaposivites, per tant, cada presentació és un fitxer en la qual podem posar-hi objectes com ara textos, vídeos, imatges, etc.

A part del Microsoft Power Point, que s'integra al Microsoft Office, també existeix l'Impress, és lliure i gratuïta i es troba a l'Open Office, i el Slide Share o Slideboom, que són serveis on-line en què es poden publicar presentacions en Power Point.



dimarts, 20 de novembre del 2012

Wikipedia

Hola, hola!
Segurament a hores d'ara tothom sap, millor o pitjor, què és la Wikipedia. Fa unes quantes entrades vaig parlar sobre les wikis, fent referència a la Wikipedia ja que és la més coneguda.
Avui, doncs, parlaré sobre aquest gran referent de creació conjunta del saber. Per fer-ho em remeto a la definició que la pròpia Viquipèdia (la Wikipedia en català) en fa:  

Viquipèdia

"La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 15 milions d'articles (dels quals 4 milions en anglès i 389.810 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet."


Després de la observació d'articles i aspectes organitzatius de la web podem elaborar una definició més extensa a partir de preguntes. Les següents van sorgir i respondre's a l'aula.


  • Com saben els editors les dades de defuncions de personatges cèlebres? D’on s’extreu la informació actualitzada i al dia?
Avui dia, la informació ens arriba per molts més canals que els diaris, un d'ells és la via digital. A través de fòrums, comunitats, xarxes socials (Facebook, Twitter...) la informació arriba molt més ràpidament als usuaris. I pel fet que l'edició de la Wikipedia està a disposició de tothom, permet que en qualsevol moment algú actualitzi la informació.


  • Tots els articles estan actualitzats en tots els idiomes?
Hi han alguns que si i d'altres que no. Segons la disposició dels usuaris a crear o ampliar articles i traduir-los en altres llengües.

  • La informació de la Wikipedia la podem copiar?
Sota de tots els textos trobem que ens diu “El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada deWikimedia Foundation, Inc.
Tot el que es puja a la wikipedia es d’un mateix. Per exemple, les imatges no seran extretes d’un banc de fotografies com Flickr.
El material és propi d'aquell que ha publicat però donar llicències per l’ús. No obstant, si la pàgina web dóna el seu permís, l’autor serà, en aquest cas, la pròpia pàgina web. Exemple: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Spirograph_Nebula_-_Hubble_1999.jpg


  • Podem eliminar informació de la Wikipedia sense estar registrats?
Podem, però els canvis no quedaran finalment reflectits a l'article.


  • I què passa amb les llicències quan extreiem informació d'una pàgina web existent?
Quan utilitzem informació de la wikipedia hem de fer referència a la pàgina web d’on s’ha inspirat l’escrit.
Hi han pàgines en les que has d’estar registrat per modificar la informació i d’altres que estan bloquejades. Per citar l’autoria has de citar l’adreça.


  • Què és la llista de seguiment?
Quan es produeixen canvis en les pàgines que segueixes, reps un avís d'actualització.


  • En què consisteixen les categories?
Com a usuari, pots pujar de categoria si reps molts vots.


  • Qué són les discussions?
Són els temes de debat d’un article. N’hi ha un per article.


  • Què podem veure a l'historial revisions?
Aquesta eina ofereix revisar tots els canvis que s'han fet per ordre cronològic, i veure'n també l'autor.

  • Les enciclopèdies amb paper funcionen igual?
No, clarament. Abans, en les antigues enciclopèdie,s només hi havia un sol autor. Aquest era, teòricament, especialista i escrivia tot el text només una sola vegada.


  • Com podem crear un article que resulti fiable?
Molt fàcil. Quantes més cites apareguin als articles, més documentats estaran i, per tant, seran molt més creïbles i fiables.
La bibliografia i els enllaços externs també serveixen per ampliar informació.


  • Què vol dir "viquipediar" un article?
Estructurar-lo. Quan els articles són llargs hem de dividir-lo en apartats, facilitar fitxes d’article, crear una taula de continguts... la lectura serà molt més senzilla.


Després de processar tota aquesta informació i ampliar-la, la nostra tasca consisteix en crear o ampliar un article de la Wikipedia. Un cop enllestit en facilitaré l'enllaç perquè el pugueu llegir i, per què no, comentar-lo.


  • I d'on podem extreure informació per crear els nostres articles? 
Un bon recurs per trobar informació fiable és: http://scholar.google.es  o a les biblioteques.



Respostes elaborades a partir de REFLEXIONS PRÒPIES i dels APUNTS DE CLASSE.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Com Sona?

El passat 16 de novembre la companyia Com Sona? ens va oferir un dels seus concerts a l'Auditori de la FPCEE, aprofitant la SAE. Aquest estava adreçat a nens i nenes de 0 a 3 anys. Va ser un espectacle divertit, dolç, innovador i molt entretingut.
A continuació, i a partir d'unes preguntes formulades a seminari, us parlaré sobre aquest grup d'ex-alumnes de Blanquerna.


http://comsona.cat
Us imagineu aquest concert per a nens i nenes de 2 anys?
El concert que ens han presentat sí que me l’imagino per a infants de 2 anys. De fet, està orientat per a nens i nenes de 0 a 3 anys. Està elaborat d’una manera en què capta fàcilment l’atenció dels més petits.

Elements del concert que us hagin sobtat.
Allò que més m’ha sobtat del concert ha sigut l’aparició d’una serra. La feien servir d’instrument, i sonava fent fregar l’arc per un dels seus costats.

Breu comentari sobre el tipus de música, la posada en escena, la durada, l’organització, etc.
El tipus de música que cantaven eren diferents tipus de moixaines, cançons per ballar i per escoltar. La posada en escena ha estat encertada. Tot ho feien amb molta delicadesa i, tot i que el públic era adult, feien que ens immergíssim en el món dels més menuts. I això ho han fet primer amb el cos. Transmetien calidesa i tranquil·litat. Els instruments mai els tocaven amb sons molt forts i la veu era suau i amb harmonia. També s’ajudaven amb suports molt diversos, tots materials. Feien servir titelles de diferents tipus, pals harmònics, ocellets en forma de pinça que sonaven, petites escultures fetes a mà amb paper de diari... entre d’altres. 

http://www.facebook.com/pages/Comsona/338083579586750
Amb tot això creaven un clima de seguretat, divertit i on donaven ganes de quedar-s’hi una estona.
El concert no s’ha fet llarg. Ha durat una hora, però s’ha fet d’una manera tan dinàmica que l’hora ha passat volant. Saben com gestionar bé el temps, adequant l’actuació a les necessitats i característiques dels petits.
L’organització ha estat excel·lent. Hi han hagut problemes tècnics amb el so: els micròfons no funcionaven bé i se sentien sons que interferien al concert, però han reaccionat de manera que aquestes interferències han passat d’un segon pla a un problema solucionat. Tot estava ben assajat i, per tant, molt ben coordinat. Els músics estaven sincronitzats amb la veu principal: l’Elena. Ella també s’unia a la part instrumental en alguns moments, a part d’aportar la veu i els acompanyaments amb diferents objectes.

Quins són els objectius de la companyia Com Sona?
Uns dels objectius més rellevants d’aquesta companyia, i
ens ho diuen ells mateixos a la seva pàgina web, és
I també

Però podem arribar a la conclusió que tenen més objectius, com ara:


  • - Divertir mitjançant la música. 

  • - Treballar les qualitats del so.




Fan concerts específics per la franja de 0 a 3 i de 3 a 6 anys. Pels més petits es recolzen en cançons mimades, jocs de falda, moixaines i cançó tradicional catalana.


Una altra activitat que duen a terme actualment és el Trencadís de sons i cançons, on participen diverses escoles bressol de Gràcia. Consisteix en un espectacle de música i dansa realitzat al Park Güell.


Participen a l’entrega de premis de Jocs Florals de les Corts. També fan un projecte conjunt amb el Monestir de Pedralbes, on el que pretenen és connectar la música amb les emocions. Teniu més informació a http://www.comsona.cat/monestir.html, trobareu imatges i un petit vídeo.


A més, aviat trauran al mercat el seu disc propi.


http://www.facebook.com/pages/Comsona/338083579586750

Opinió personal de les ofertes, materials, etc.
Les ofertes que ofereixen són molt variades i es poden adequar a qualsevol espai i edat, dins l’etapa infantil. Estan molt ben estudiades per tal que siguin el més adient possible a les edats a les quals s’adrecen. Val a dir que els components de Com Sona? van estudiar Magisteri precisament a Blanquerna, i la manera de fer d’una persona que ha estudiat aquesta carrera té una aplicació molt visible en tot el que fan.

Els concerts que realitzen els trobo una molt bona idea per acostar la música als nens i nenes d’una forma lúdica i didàctica a la vegada. A més que l’experiència em va agradar moltíssim; segur que els infants gaudeixen molt en aquests concerts.
En quant als materials, la majoria eren ben simples però efectius. Els instruments criden l’atenció, però també ho fan altres materials com els tubs harmònics o la serra musical; objectes que no pensem que poden fer música però que aporten sensacions i sons molt diferents i innovadors.


dimarts, 13 de novembre del 2012

Recursos TAC a l'aula

El passat 12 de novembre, i aprofitant que estem de SAE*, vaig assistir a una conferència a càrrec de l'Anna Pérez. Ens va mostrar els avantatges de fer ús de les TAC* a les aules. I va ser molt interessant, per això n'he extret 10 punts clau de tot el que ens va explicar. Per això i perquè és una de les feines que ens demanen a seminari!

"Tenim escoles amb estructures del segle XIX, 
professors del segle XX, i alumnes del segle XXI."
  1. Els ordinadors no han de substituir els llibres de text. Hem de replantejar què volem fer i com.
  2. L'alumne ha de poder experimentar, tocar... però també comunicar allò que fa i aprèn cada dia.
  3. Amb les noves tecnologies també es pot treballar en equip. Per exemple, un grup pot estar treballant amb harmonia amb un sol portàtil.
  4. La Taxonomia de Bloom + les TAC motiven a crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar.
  5. Per fer un bon ús de les TAC s'han de produir alguns canvis en el mestre. Ha de passar de ser:

  6. Amb els canvis aconseguim comunicació, compartir, col·laborar i discussió.
  7. Els projectes telemàtics (crear continguts entre moltes persones) és una activitat d'aprenentatge en xarxa.
  8. "Empowerment" o Apoderament. Fer que els alumnes sentin que són els amos del seu propi treball. Que se sentin protagonistes d'allò que han fet.
  9. Què aprenem amb les TAC? A treballar en un ambient on s'aprèn.
  10. Per últim vull acabar amb una frase de l'Anna Pérez que tots ens podríem aplicar com a mestres,
    "
    l'aula és una finestra oberta al món."

Per tant, què ens pot aportar la introducció i aplicació de les TAC amb els infants?


EXPOSICIÓ 
COMPROMÍS 
INTERACCIÓ 
ENTUSIASME 
PARTICIPACIÓ 
DONAR VEU A L'ALUMNAT 
CREATIVITAT 
REFLEXIÓ



*SAE: Setmana d'Activitats Extraordinàries
*TAC: Tecnologia de l'Aprenentatge i Coneixement

Windows Live Movie Maker

El Windows Live Movie Maker és una eina (o software) que pertany al Windows Essentials. Aquest software el trobem al Windows en les seves versions més modernes.

Bàsicament, el Windows Live Movie Maker ens ofereix editar vídeos amb moltes opcions d'acabat i format.

Tot seguit teniu un exercici de classe amb material proporcionat pel professor de GTIC, tret d'una cançó que vaig descarregar de Jamendo.





Aquest vídeo també el podeu trobar al meu canal de Youtube:

dimarts, 6 de novembre del 2012

Informalisme III

Hola, hola!

A continuació us presento la segona pràctica d'informalisme. Aquesta consistia en fer una obra deixant-nos emportar per la música, en aquest cas clàssica.

Una cartolina i ceres de colors.

Aquest és el material que vam fer servir. Allò que ens inspirés la música havia de quedar plasmat a la nostra cartolina. I així va ser.
El primer resultat va ser aquest:




Però en vam fer un més.


Tot seguit vam cobrir tots dos dibuixos amb pintura aigualida. 


"Records d'infància"


I d'aquell que no ens agradés tant vam extreure un tros i el vam enganxar en una altra cartolina. Aquest és el resultat final:

"Naturalesa ambigua"


Totes les fotografies estan fetes amb la meva càmera digital.

divendres, 2 de novembre del 2012

Prezi

Aqui teniu una de les meves primeres presentacions amb Prezi