dimarts, 6 de novembre del 2012

Informalisme III

Hola, hola!

A continuació us presento la segona pràctica d'informalisme. Aquesta consistia en fer una obra deixant-nos emportar per la música, en aquest cas clàssica.

Una cartolina i ceres de colors.

Aquest és el material que vam fer servir. Allò que ens inspirés la música havia de quedar plasmat a la nostra cartolina. I així va ser.
El primer resultat va ser aquest:




Però en vam fer un més.


Tot seguit vam cobrir tots dos dibuixos amb pintura aigualida. 


"Records d'infància"


I d'aquell que no ens agradés tant vam extreure un tros i el vam enganxar en una altra cartolina. Aquest és el resultat final:

"Naturalesa ambigua"


Totes les fotografies estan fetes amb la meva càmera digital.

divendres, 2 de novembre del 2012

Prezi

Aqui teniu una de les meves primeres presentacions amb Prezi


dijous, 1 de novembre del 2012

Informalisme II

És el moment d'experimentar i posar en pràctica l'estil informalista!
Primer amb fangs de diferents colors i textures. Després amb barreges de sucre - aigua - colorant i farina - aigua - colorant.


  
 


I aquest és el resultat de l'obra en grup.
GALÀXIA 3

 
 

El grup presentant GALÀXIA 3



Totes les fotografies estan fetes amb la meva càmera digital

Informalisme



L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc. Dins d'aquest moviment es distingeixen diferents corrents, com l'abstracció lírica, la pintura matèrica, la Nova Escola de París, el taquisme, l'espacialisme o l'art brut.
W. de Kooning
http://www.flickr.com/photos/oxfordshire_church_photos/4785516291
La base de tot informalisme és la resposta irada a la circumstància social en la qual viu l'individu. Especialment, la sensibilitat que afecta l'artista, que es manifesta respecte dels valors de la societat establerta dominant per mitjà de l'espontaneïtat gestual quasi instintiva i biològica, que les afeccions anímiques i de sentiment provoquen en el temperament humà.

Considerant que l'informalisme és la tendència artística, desenvolupada després de la Segona Guerra Mundial, que es basa en el valor expressiu de la matèria pictòrica, agrupa corrents afins, com l'art autre, el tachisme, l'action painting i la pintura de la matèria. En són els representants principals J.Fautrier, sobretot en la seva sèrie Otages, J.Pollock, F.Kline, W.S.Wols, M.Tobey, J.P.Riopelle, G.Schneider, W. de Kooning, M.E.Vieira da Silva, P.Soulages, A.Burri, M.Millares i A.Tàpies.



Les Quatre Grans Cròniques, Antoni Tàpies


Untitled,c, Jackson Pollock
http://www.flickr.com/photos/brightblightcafe/5047394713/




Informació extreta de la Viquipèdia i de l'adreça http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/informalisme.html

Land Art II

Un cop sabut què volia dir aquest estil, ho vam posar en pràctica a classe. 

Vam formar grups de 3 - 4 persones. Cadascú havia de portar materials naturals per poder realitzar la nostra pròpia obra en estil land art.
Els meus materials van ser arròs, llenties, fulles de flor de nit (Mirabilis Jalapa) i llavors d'acàcia.


 


Amb l'aportació dels materials de totes les que componíem el grup vam realitzar la nostra obra, 
Riu de Somnis.




A la nostra composició se'n poden diferenciar tres espais.
 
La selva


El desert


El riu


Fauna autòctona


Totes les fotografies estan fetes amb la meva càmera digital

Land Art


El Land art ( Land art = terra i art ) és un estil emmarcat en l'art conceptual, de gran rellevància en els anys 70 a Europa i, especialment, a Estats Units.
El principi fonamental del Land art és alterar, amb un sentit artístic, la superfície de la Terra.

Walter de Maria va ser qui va inventar el terme americà de Land Art que en català es podria traduir com art de la terra. Aquest terme ho va utilitzar per a poder descriure les seves primeres intervencions en la naturalesa que es van portar a terme a la fi dels anys seixanta.
Els inicis del Land Art es troben en un grup d'artistes ecologistes, especialment artistes europeus i americans, que van intervenir l'entorn natural deixant la seva petjada, el seu art a la naturalesa amb el propòsit d'assolir un art no comercial, un art que no es pogués vendre ja que sent un art efímer les obres no poden sobreviure amb el pas del temps.


Premeu "Més informació" per saber-ne més.

Creative Commons

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre que possibilita el fet de compartir material via Internet de manera legal però innovadora.
http://www.argazkiak.org/photo/creative-commons



En "Commons" apareix tota l'estructura d'aquest treball que fomenta l'intercanvi lliure, legal d'informació o de continguts per a poder utilitzar-se, reutilitzar-se o fer-ne una barreja. CC ofereix eines gratuïtes, legals i fàcils d'utilitzar. Aquestes eines permeten donar a usuaris individuals o a grans companyies i institucions una manera fàcil i simple de concedir permisos de drets d'autor per al treball col·lectiu.  






De quina forma ho fa possible?
Doncs ofereix diferents tipus de llicències per totes aquelles persones que vulguin compartir el seu treball amb la resta del món, amb una nova legislació. Si voleu que tot allò que publiqueu als vostres blocs o webs personals sigui distribuit amb aquest "mètode", només heu d'accedir a Creative Commons i escollir les condicions que més s'ajustin als vostres interessos. Automàticament se us crearà l'icona en codi HTML que haureu d'embedir a la vostra web.


A continuació, i de la mà de la Viquipèdia, us mostro les condicions que podeu escollir per crear la vostra llicència de Creative Commons:

  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: Reconeixement Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
  • Creative Commons: No Comercial No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
  • Creative Commons: Sense obres derivades Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
  • Creative Commons: Compartir Igual Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.

Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:
  • Creative Commons: Reconeixement Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: No Comercial Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: No Comercial Creative Commons: Compartir Igual Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: No Comercial Creative Commons: Sense obres derivades Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: Compartir Igual Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: Sense obres derivades Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.
A més d’aquestes sis llicències, s’ofereixen d’altres que no són aplicables per igual a totes les obres ni en tots els païssos.


Ara tindrem més present, per exemple, el tema de les fotografies. Les podrem agafar sempre i quan tinguin llicència per compartir. I per últim, però no menys important, haurem de citar SEMPRE d'on les hem tret.
ATENCIÓ! Ens donen permís per distribuir-les, però no per apropiar-te'n com si el material fos teu.
Podem agafar fotografies de:
Les llicències són visibles. Vigileu perquè també us podreu trobar imatges amb "tots els drets reservats". Aquestes no permeten la redristribució. 


Premeu "Més informació" per saber-ne més.