Recitem

Hola, hola!

Fa tres setmanes es va iniciar la primera sessió de recitació a les classes de COED. La professora va suggerir que ens aprenguéssim un poema de memòria per recitar-lo a l'aula amb l'única ajuda d'un apuntador. Es va dividir el grup - classe en altres tres grups, per ordre de llista. Aquesta divisió permetria realitzar tres sessions de recitació.

La primera vegada es palpaven els nervis per tota la classe. Tot i així l'apuntadora va fer una bona tasca, ajudant a aquelles que, pels nervis, ho van necessitar.

Flickr

La segona setmana encara hi havien nervis, i és que impressiona parlar davant d'un públic d'unes setanta persones aproximadament. La cosa ja anava una mica més relaxada; també hi havien nervis però cada cop es fan més suportables. A més, es va fer una recitació a doble veu. Dues companyes que s'havien après de memòria el mateix poema el van recitar conjuntament, mirant-se fixament els ulls.

Aquesta setmana no hi ha recitació ja que és pont i no hi ha classe, però la setmana que ve, i última, serà el meu torn; les últimes recitacions es duran a terme.

Voleu saber quin és el poema que he triat?
Feu clic a "Més informació".

Fórmules

Hola, hola!
A l'entrada anterior us parlava del que és pròpiament l'estructura d'un discurs. Doncs bé, el tema que encetaré ara, tot i ser breu, va molt relacionat amb l'estructura i també és important tenir-ho en compte.
En primer lloc us exposo possibles fórmules introductòries, tot seguit de conclusió i per acabar també alguns consells sobre la llengua; per enriquir els vostres discursos i exposicions orals.

Fórmules introductòries

• Definició. Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius. Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
• Presentació del guió. Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques. És com un recorregut sobre el que es parlarà.
• Preguntes. Una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental. Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
• Documentació. Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
• Afirmació provocadora. Donar una opinió atrevida, una dada espectacular.
• Anècdota. Historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

Fórmules de conclusió

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l'acció.
• Anunci d'un esdeveniment futur. És com guardar un as a la màniga que aportarà un punt llaminer o xocant al discurs.
• Promesa.
• Apel·lar als sentiment i emocions.

La llengua del discurs expositiu

Com ha de ser la llengua que fem servir als nostres discursos?

• Neutra, precisa i accessible, deixant de banda els missatges subliminals i sent curós. Fent nostre el llenguatge típic del nostre àmbit, en aquest cas de l'educació. Convèncer de que sabem què és el joc simbòlic o un infant molt actiu, per exemple.
• No influïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris:

Connectors lògics que cohesionin el discurs. A més, ajuden a organitzar l'exposició oral perquè el públic no perdi el fil. Són molt necessaris i agraïts pel públic. 
Exemple: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...
Marcadors textuals
Exemple: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Hola, hola!

En aquesta entrada us parlaré sobre l'estructura que ha de seguir un bon discurs. I és que no val amb que nosaltres ens sabem molt bé el tema que volem comunicar, sinó que hem de pensar també en els receptors. Ens hem d'assegurar que el públic capti el missatge que els volem donar, i per això haurem d'adequar el nostre discurs perquè sigui entenedor.

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Aquesta serà la nostra estructura, intenció de la qual serà que els destinataris construeixin el missatge.
Anem, però, a paraules un xic més tècniques per fixar aquesta estructura. Partirem d'una afirmació:

L'atenció del públic varia: és molt alta al principi, decau al mig i torna a pujar al final.

Introducció
És la part clau de l'èxit/eficàcia d'una intervenció oral. En l'orador, una bona introducció dóna confiança, el públic nota la teva seguretat. Hem de dedicar un temps, doncs, per pensar com volem captar l'atenció.

"Allò que comença bé ja està mig acabat." Un bon començament ja guanya molt.
Fes estar la teva fama i després ja te'n pots anar a dormir. Però què vol dir, això?

• No donar gaires justificacions i informacions que realment no interessen al públic.
• No dir allò que no es farà.
• Portar el discurs preparat. Anar amb compte amb la correcció lingüística i parar atenció als tics a l'hora de parlar (com ara... i tal!).

Començar dient que no tens gaire idea de què parlaràs farà que el públic no tingui ganes d'escoltar-te; dones a entendre que no aportaràs res interessant. Però és que... i si la mateixa persona que ha de presentar un discurs no sap que allò que dirà és interessant? Què en sabran els destinataris? El que tindran clar és que potser els ve de gust marxar!
Molt de compte amb la falsa modèstia, no se n'ha d'abusar.


Prem "Més informació" per saber-ne més!

El mestre del futur

http://sermestreavui.cat/ponents

En Jaume Cela (Barcelona, 1949) és mestre, director d'escoles i mestre de mestres. Actualment treballa a l'escola Bellaterra i és membre de l'Associació de mestres Rosa Sensat i del Consell Escolar de Catalunya. 

El passat 9 de novembre, últim dia de SAE, ens va presentar la conferència "El mestre del futur" a l'Auditori de la FCPEE Ramón Llull.


Va començar el seu discurs anomenant uns punts clau que haurien d'aparèixer en qualsevol intervenció educativa. Aquests van ser:

1. Inventiva
2. Determinació
3. Esforç

Vaig extreure molta més informació de les seves paraules. El que trobareu a continuació és un escrit reelaborat a partir de la conferència.


Educar és sempre una aventura compartida. No hi ha que estigui el 100% programat, sempre hi ha l'element sorpresa de no saber què passarà realment. Per tant, hem de saber adequar-nos al context.

Existeixen un llistat d'elements que caracteritzen el nostre temps, l'actualitat. Aquests són:

• Acceleració. La societat és accelerada; els equips docents hem de saber quin és el currículum dels infants que tenim a l'aula. El currículum canvia cada 5 anys, i a més aquesta acceleració produeix exigència als docents per adequar la intervenció educativa. Aquesta acceleració també provoca que als nens no els deixem ser infants, el seu temps està colonitzat per masses activitats; els nens i nenes necessiten temps d'oci perquè escullin allò que els agrada. Necessiten "perdre el temps per guanyarlo" (Rosa Sensat), han d'avorrir-se per saber què és allò que els agrada i volen fer.

Quino

 "Per què quan els pares estan cansats envien a dormir als nens?" Mafalda.

• Diversificació de les instruccions. Els infants tenen competències digitals molt avançades. De quina manera les TAC ens estan fent veure el món d'una altra manera? Ara la ciutat també és part de l'activitat, a més de l'escola i la família.
• Immigració. La nostra societat s'ha adaptat també a aquest fet. La immigració aporta diversitat, i amb això capacitat d'inventar solucions (pel que fa a l'idioma).
• Crisi. La crisi laboral i de l'estat del benestar està afectant molt; hem de fer que els efectes afectin el mínim a les escoles.

http://www.escriptors.cat/autors/celaj/index.php

Verbs importants a tenir en compte!

• ACOLLIR les criatures en la seva total singularitat. No podem rebutjar cap infant.
• MOSTRAR la complexitat del món als infants. En Jaume fa referència a la pel·lícula "El club de los poetas muertos" perquè hi han moments en què el personatge del professor no vol mostrar la realitat tal com és als seus alumnes. Aquest fet és dóna a les escoles amb el tema de la mort. Hem d'acompanyar en el procés de la realitat del món.
• DONAR estabilitat emocional. Si un nen no està convençut de que l'estimem, alguns dels seus fallaran.
• MOTIVAR en els coneixements que els alumnes han de saber, creant un espai perquè s'assoleixin.
• ESCOLTAR els alumnes per saber què és el que realment ens demanen. Donar sentit a l'experiència de l'alumne a partir de la nostra i escoltar allò que ens volen i no pensar què és el que ens voldran dir.
• AJUDAR a preguntar. L'escola és un espai on l'alumne no ha de tenir por d'equivocar-se, ha de poder preguntar tot allò del que dubti.
• DONAR autonomia.
• RESPONSABILITZAR als alumnes de la seva vida i la dels altres.
• OBRIR portes. Hem d'estar oberts a totes les experiències del món.
• VALORAR el coneixement.
• NO MALMETRE l'autoestima dels infants.
• SABER esperar
• TENIR sentit de l'humor. Essencial!

Tenint en compte tota aquesta informació, com es pot ser un bon mestre?

Sabent escoltar i atendre els infants de manera col·lectiva i individual.

Una conferència molt amena i plena d'exemples i experiències personals.

Competència comunicativa

El concepte de Competència Comunicativa va sorgir l'any 1972 gràcies a Gumperz i Hymes. Aquest últim defenia que  "la competència comunicativa s'ha d'entendre com un conjunt d'habilitats i coneixements que permeten que els parlants d'una comunitat lingüística puguin entendre's."


La Viquipèdia ens la defineix com "allò que un parlant necessita saber per comunicar-nos de manera eficaç en contextos culturalment significants."


I quins són els components de la competència comunicativa?
Existeixen quatre tipus de coneixements i habilitats:

• Competència lingüística / gramatical.
• Competència sociolingüística.
• Competència discursiva.
• Competència estratègica.

La competència lingüística fa referència al domini del codi lingüístic, i s'ocupa de:

• Nivell fonològic.
• Nivell morfològic.
• Nivell sintàctic.
• Nivell lèxic i semàntic.

S'entén per competència sociolingüística el fet d'adequar els nostres discursos a les exigències socioculturals. Per tant, el domini que tenim dels dialectes i els registres.

• Aquesta competència s'ocupa de:
• Situació dels participants.
• Propòsit de la interacció.
• Normes i convencions de la interacció. És a dir, interpretar el context i emmotllar-s'hi; respectar els altres comunicadors en una conversa seguint unes "normes".

La competència discursiva fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

S'ocupa de:

• Cohesió de la forma.
• Coherència en el significat.

La competència estratègica fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències. Saber el significat d'una paraula i saber com tractar l'interlocutor.
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

El llenguatge

Què enteneu vosaltres per llenguatge?
És molt més que un codi per comunicar-nos, el llenguatge és la capacitat de llegir el món i representar-lo, a més de ser el reflex de com pensem; és un diàleg intern i una connexió entre nosaltres i allò que passa al nostre entorn.

A partir d'aquest punt, doncs, sorgeixen un seguit d'elements que ajuden a elaborar una definició més extensa. 

• El llenguatge i l'organització de l'entorn. Hem d'aprendre a reduir expressions a una sola paraula. Aquesta idea va lligada a la classificació.
• El llenguatge i el pensament. es cert que les persones pensem, majoritàriament, amb paraules.
• El llenguatge i la memòria. Recollim la nostra història i la del nostre entorn.
• El llenguatge i l'autoexpressió. Fa referència a dialogar amb nosaltres mateixos i a créixer com a persona.

Els éssers humans naixem amb la facultat del llenguatge, per aquest motiu és pot definir el llenguatge com a facultat humana.

Per tant, el llenguatge...

• És un do universal dels humans, tot ésser humà el posseeix.
• Aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic, és a dir, la capacitat d'aprendre llengües.
• Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir.
• Es concreta en una llengua*.

*llengua: concreció del llenguatge. Símbols i signes orals per comunicar-se. És un sistema propi d'una comunitat o grup social.


La llengua està organitzada en diversos nivells, als quals corresponen unitats diferents.

• Pragmàtic -----> discurs o text. Adeqüació i cohesió del que es diu.
• Semàntic ----------------------> oració o paraula. Sentit de la frase
• Sintàctic -------------------------> sintagma. Estructura de la frase.
• Morfològic -------------------------> morfema. Arrel de les paraules.
• Fonètic -----------------------------------------------> fonema o so.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Com podem ser bons comunicadors?

http://www.alibri.es/com-parlar-be-en-public-478502

Fa setmanes que parlem del comunicador eficaç, quins trets hauria de tenir, què fer per realitzar un bon discurs... però no ens havíem parat a pensar quins punts ha de tenir una persona per saber parlar bé en públic.

Després d'haver llegit "Com parlar bé en públic", i sintetitzar aquells punts que ens semblaven interessant i essencials, vam construir els nostre propi decàleg que ens serviria per tota la vida.
En primer lloc, per grups vam reflexionar sobre tot el que havíem llegit i consideràvem important. El meu grup vam decidir que els punt més importants havien de ser els següents: 
Un comunicador eficaç...

1. Ha de saber organitzar les seves idees i memoritzar-les.
2. Cal que improvisi i actuï amb naturalitat.
3. Serà convincent.
4. Ha d'adequar el discurs al públic.
5. Transmetrà i escoltarà amb la mirada.
6. Ha de ser capaç de controlar els nervis, la veu i el cos.
7. Serà positiu.
8. Motivarà al públic a través d'un somriure.
9. Ha de tenir la virtut de saber escoltar.
10. Farà un bon ús dels mitjans de comunicació i de la llengua.

Tot seguit cada grup posava en comú amb la resta de la classe, mitjançant un portaveu, aquelles idees que havien extret.

Finalment, i després de debatre-ho, vam arribar a la conclusió que un bon decàleg del comunicador eficaç havia de recollir els següents punts:

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques:
   - Per què
   - Què
   - A qui?
   - Com? 
2. Domini de la llengua.
3. Positivisme i associació d'un to correcte.
4. Retroalimentació amb el públic.
5. Ser natural i no memoritzar el discurs.
6. Elaborar un guió previ.
7. Domini del llenguatge no verbal.
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització, articulació, gesticulació, pauses i silencis.
9. Ser clar, precís i breu. Seguir un ritme.
10. Estructurar el discurs.
11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.