Víctor Amela i el bon comunicador

El "bon comunicador", o comunicador eficaç, és un tema molt tractat en aquest bloc donat la seva importància. Com a futurs mestres és imprescindible que sapiguem transmetre el nostre missatge amb claredat i exposar-lo, si és possible, des de les emocions. Així ens assegurarem que allò que volem dir arriba a oïdes d'aquells qui ens escolten, a més de sentir-nos.

Com a treball modular ens van encarregar fer un seguiment, durant dos mesos, d'algun personatge de l'actualitat. Havíem de seguir-lo ens aquells mitjans de comunicació on fes aparicions, ja fos la televisió o les xarxes socials.
Amb el nostre grup vam decidir seguir al Víctor Amela. A l'adreça que trobareu a continuació es troba la culminació d'aquest seguiment, concloent si finalment en Víctor Amela és un comunicador eficaç o no. 

FEU CLIC A LA IMATGE PER ENTRAR AL NOSTRE BLOC

http://www.que-leer.com/8949/victor-amela-veinticinco-siglos-de-sabiduria.html

Espero que el trobeu tant interessant com nosaltres en elaborar-ho, i que aprecieu també l'esforç i la dedicació que hi hem posat.

Fórmules

Hola, hola!
A l'entrada anterior us parlava del que és pròpiament l'estructura d'un discurs. Doncs bé, el tema que encetaré ara, tot i ser breu, va molt relacionat amb l'estructura i també és important tenir-ho en compte.
En primer lloc us exposo possibles fórmules introductòries, tot seguit de conclusió i per acabar també alguns consells sobre la llengua; per enriquir els vostres discursos i exposicions orals.

Fórmules introductòries

• Definició. Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius. Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
• Presentació del guió. Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques. És com un recorregut sobre el que es parlarà.
• Preguntes. Una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental. Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
• Documentació. Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
• Afirmació provocadora. Donar una opinió atrevida, una dada espectacular.
• Anècdota. Historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

Fórmules de conclusió

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l'acció.
• Anunci d'un esdeveniment futur. És com guardar un as a la màniga que aportarà un punt llaminer o xocant al discurs.
• Promesa.
• Apel·lar als sentiment i emocions.

La llengua del discurs expositiu

Com ha de ser la llengua que fem servir als nostres discursos?

• Neutra, precisa i accessible, deixant de banda els missatges subliminals i sent curós. Fent nostre el llenguatge típic del nostre àmbit, en aquest cas de l'educació. Convèncer de que sabem què és el joc simbòlic o un infant molt actiu, per exemple.
• No influïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris:

Connectors lògics que cohesionin el discurs. A més, ajuden a organitzar l'exposició oral perquè el públic no perdi el fil. Són molt necessaris i agraïts pel públic. 
Exemple: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...
Marcadors textuals
Exemple: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Hola, hola!

En aquesta entrada us parlaré sobre l'estructura que ha de seguir un bon discurs. I és que no val amb que nosaltres ens sabem molt bé el tema que volem comunicar, sinó que hem de pensar també en els receptors. Ens hem d'assegurar que el públic capti el missatge que els volem donar, i per això haurem d'adequar el nostre discurs perquè sigui entenedor.

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Aquesta serà la nostra estructura, intenció de la qual serà que els destinataris construeixin el missatge.
Anem, però, a paraules un xic més tècniques per fixar aquesta estructura. Partirem d'una afirmació:

L'atenció del públic varia: és molt alta al principi, decau al mig i torna a pujar al final.

Introducció
És la part clau de l'èxit/eficàcia d'una intervenció oral. En l'orador, una bona introducció dóna confiança, el públic nota la teva seguretat. Hem de dedicar un temps, doncs, per pensar com volem captar l'atenció.

"Allò que comença bé ja està mig acabat." Un bon començament ja guanya molt.
Fes estar la teva fama i després ja te'n pots anar a dormir. Però què vol dir, això?

• No donar gaires justificacions i informacions que realment no interessen al públic.
• No dir allò que no es farà.
• Portar el discurs preparat. Anar amb compte amb la correcció lingüística i parar atenció als tics a l'hora de parlar (com ara... i tal!).

Començar dient que no tens gaire idea de què parlaràs farà que el públic no tingui ganes d'escoltar-te; dones a entendre que no aportaràs res interessant. Però és que... i si la mateixa persona que ha de presentar un discurs no sap que allò que dirà és interessant? Què en sabran els destinataris? El que tindran clar és que potser els ve de gust marxar!
Molt de compte amb la falsa modèstia, no se n'ha d'abusar.


Prem "Més informació" per saber-ne més!

Competència comunicativa

El concepte de Competència Comunicativa va sorgir l'any 1972 gràcies a Gumperz i Hymes. Aquest últim defenia que  "la competència comunicativa s'ha d'entendre com un conjunt d'habilitats i coneixements que permeten que els parlants d'una comunitat lingüística puguin entendre's."


La Viquipèdia ens la defineix com "allò que un parlant necessita saber per comunicar-nos de manera eficaç en contextos culturalment significants."


I quins són els components de la competència comunicativa?
Existeixen quatre tipus de coneixements i habilitats:

• Competència lingüística / gramatical.
• Competència sociolingüística.
• Competència discursiva.
• Competència estratègica.

La competència lingüística fa referència al domini del codi lingüístic, i s'ocupa de:

• Nivell fonològic.
• Nivell morfològic.
• Nivell sintàctic.
• Nivell lèxic i semàntic.

S'entén per competència sociolingüística el fet d'adequar els nostres discursos a les exigències socioculturals. Per tant, el domini que tenim dels dialectes i els registres.

• Aquesta competència s'ocupa de:
• Situació dels participants.
• Propòsit de la interacció.
• Normes i convencions de la interacció. És a dir, interpretar el context i emmotllar-s'hi; respectar els altres comunicadors en una conversa seguint unes "normes".

La competència discursiva fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

S'ocupa de:

• Cohesió de la forma.
• Coherència en el significat.

La competència estratègica fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències. Saber el significat d'una paraula i saber com tractar l'interlocutor.
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

El llenguatge

Què enteneu vosaltres per llenguatge?
És molt més que un codi per comunicar-nos, el llenguatge és la capacitat de llegir el món i representar-lo, a més de ser el reflex de com pensem; és un diàleg intern i una connexió entre nosaltres i allò que passa al nostre entorn.

A partir d'aquest punt, doncs, sorgeixen un seguit d'elements que ajuden a elaborar una definició més extensa. 

• El llenguatge i l'organització de l'entorn. Hem d'aprendre a reduir expressions a una sola paraula. Aquesta idea va lligada a la classificació.
• El llenguatge i el pensament. es cert que les persones pensem, majoritàriament, amb paraules.
• El llenguatge i la memòria. Recollim la nostra història i la del nostre entorn.
• El llenguatge i l'autoexpressió. Fa referència a dialogar amb nosaltres mateixos i a créixer com a persona.

Els éssers humans naixem amb la facultat del llenguatge, per aquest motiu és pot definir el llenguatge com a facultat humana.

Per tant, el llenguatge...

• És un do universal dels humans, tot ésser humà el posseeix.
• Aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic, és a dir, la capacitat d'aprendre llengües.
• Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir.
• Es concreta en una llengua*.

*llengua: concreció del llenguatge. Símbols i signes orals per comunicar-se. És un sistema propi d'una comunitat o grup social.


La llengua està organitzada en diversos nivells, als quals corresponen unitats diferents.

• Pragmàtic -----> discurs o text. Adeqüació i cohesió del que es diu.
• Semàntic ----------------------> oració o paraula. Sentit de la frase
• Sintàctic -------------------------> sintagma. Estructura de la frase.
• Morfològic -------------------------> morfema. Arrel de les paraules.
• Fonètic -----------------------------------------------> fonema o so.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Com podem ser bons comunicadors?

http://www.alibri.es/com-parlar-be-en-public-478502

Fa setmanes que parlem del comunicador eficaç, quins trets hauria de tenir, què fer per realitzar un bon discurs... però no ens havíem parat a pensar quins punts ha de tenir una persona per saber parlar bé en públic.

Després d'haver llegit "Com parlar bé en públic", i sintetitzar aquells punts que ens semblaven interessant i essencials, vam construir els nostre propi decàleg que ens serviria per tota la vida.
En primer lloc, per grups vam reflexionar sobre tot el que havíem llegit i consideràvem important. El meu grup vam decidir que els punt més importants havien de ser els següents: 
Un comunicador eficaç...

1. Ha de saber organitzar les seves idees i memoritzar-les.
2. Cal que improvisi i actuï amb naturalitat.
3. Serà convincent.
4. Ha d'adequar el discurs al públic.
5. Transmetrà i escoltarà amb la mirada.
6. Ha de ser capaç de controlar els nervis, la veu i el cos.
7. Serà positiu.
8. Motivarà al públic a través d'un somriure.
9. Ha de tenir la virtut de saber escoltar.
10. Farà un bon ús dels mitjans de comunicació i de la llengua.

Tot seguit cada grup posava en comú amb la resta de la classe, mitjançant un portaveu, aquelles idees que havien extret.

Finalment, i després de debatre-ho, vam arribar a la conclusió que un bon decàleg del comunicador eficaç havia de recollir els següents punts:

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques:
   - Per què
   - Què
   - A qui?
   - Com? 
2. Domini de la llengua.
3. Positivisme i associació d'un to correcte.
4. Retroalimentació amb el públic.
5. Ser natural i no memoritzar el discurs.
6. Elaborar un guió previ.
7. Domini del llenguatge no verbal.
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització, articulació, gesticulació, pauses i silencis.
9. Ser clar, precís i breu. Seguir un ritme.
10. Estructurar el discurs.
11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Recursos TAC a l'aula

El passat 12 de novembre, i aprofitant que estem de SAE*, vaig assistir a una conferència a càrrec de l'Anna Pérez. Ens va mostrar els avantatges de fer ús de les TAC* a les aules. I va ser molt interessant, per això n'he extret 10 punts clau de tot el que ens va explicar. Per això i perquè és una de les feines que ens demanen a seminari!

"Tenim escoles amb estructures del segle XIX, 
professors del segle XX, i alumnes del segle XXI."

1. Els ordinadors no han de substituir els llibres de text. Hem de replantejar què volem fer i com.
2. L'alumne ha de poder experimentar, tocar... però també comunicar allò que fa i aprèn cada dia.
3. Amb les noves tecnologies també es pot treballar en equip. Per exemple, un grup pot estar treballant amb harmonia amb un sol portàtil.
4. La Taxonomia de Bloom + les TAC motiven a crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar.
5. Per fer un bon ús de les TAC s'han de produir alguns canvis en el mestre. Ha de passar de ser:
   
   
6. Amb els canvis aconseguim comunicació, compartir, col·laborar i discussió.
7. Els projectes telemàtics (crear continguts entre moltes persones) és una activitat d'aprenentatge en xarxa.
8. "Empowerment" o Apoderament. Fer que els alumnes sentin que són els amos del seu propi treball. Que se sentin protagonistes d'allò que han fet.
9. Què aprenem amb les TAC? A treballar en un ambient on s'aprèn.
10. Per últim vull acabar amb una frase de l'Anna Pérez que tots ens podríem aplicar com a mestres,
    "l'aula és una finestra oberta al món."

Per tant, què ens pot aportar la introducció i aplicació de les TAC amb els infants?

EXPOSICIÓ 

COMPROMÍS 

INTERACCIÓ 

ENTUSIASME 

PARTICIPACIÓ 

DONAR VEU A L'ALUMNAT 

CREATIVITAT 

REFLEXIÓ

*SAE: Setmana d'Activitats Extraordinàries
*TAC: Tecnologia de l'Aprenentatge i Coneixement

Comunicació audiovisual i/o digital

Què és escoltar?

Però anant més enllà de sentir el sons del nostre entorn i interpretant-los.
Escoltar és tenir criteri per deixar-nos influir o no amb allò que rebem.

També consisteix en reelaborar o reconstruir paraules, missatges. Imaginant-nos que hem de fer una xerrada o presentació a un públic... És molt important que tinguem en compte els coneixements previs dels qui ens escolten. Si fem l'experiment de dir una paraula a un grup de persones i els demanem que tot seguit ens diguin quina imatge se'ls ha creat mentalment, comprovarem que cadascú connecta amb les seves pròpies experiències.
Hem de tenir en compte, doncs, aquestes experiències abans de fer una presentació o recitar.
I això és el que precisament vam fer a classe de COED. Se'ns va dir "muntanya" i arrel d'aquí cadascú es va imaginar la seva muntanya: amb neu, amb un riu... 

I si ens posem en la perspectiva d'aquell que escolta i no recita? I si aquell que fa l'exposició s'ajuda de mitjans audiovisuals?
Haurem d'estar més atents davant els mitjans audiovisuals. La major part de la informació ens arriba per llenguatge oral, escrit i visual.


I relacionat amb els audiovisuals us deixo amb un vídeo extret d' Edu3, on el Guillermo Orozco ens fa una reflexió sobre aquests mitjans i l'educació.

Feu clic a "Més informació" per saber-ne més.

Un comunicador eficaç

Hola, hola!

Què en penseu de com s'expressa l'Eduard Punset, en Joan Gaspart, Jordi Pujol o Josep Lluís Carod-Rovira? I em refereixo no precisament a la ideologia, sinó a la seva habilitat comunicadora. Pronuncien bé? Se'ls entén?


L'altre dia, a classe, vam haver de pensar quin personatge trobàvem que complia la majoria de trets d'un comunicador eficaç (vegeu l'entrada anterior). I van sortir molts noms, com ara Andreu Buenafuente, Pep Guardiola, Carlos Sobera, Josep Cuní, Bibiana Ballbè... bé, i molts més. És curiós perquè, si no recordo malament, només van sortir dues dones davant de quasi 30 homes.
Tots apareixen als mitjans de comunicació, no va sortir cap escriptor/a, per exemple. Tampoc va sortir cap estranger/a. Ni cap polític... que us estranya?

Vull destacar la figura d'en Carlos Sobera. No va ser qui vaig escollir però trobo que fa la seva feina ben feta. Adequa la llengua oral al context i contingut, sap escoltar, és espontani... i més coses, però la més important és que té un gran sentit de l'humor; aquesta és una molt bona qualitat.

Una de les propostes de l'assignatura de GTIC és seguir i analitzar les aportacions d'un comunicador. El meu grup i jo hem decidit seguir els tweets, el bloc, llegir la Contra (i més) del Víctor Amela. Però d'això ja us en parlaré més endavant.
Què en penseu, en Víctor Amela és un comunicador eficaç?

Imatge: http://www.tv3.cat/apm 

Comunicació i saber comunicar

Hola, hola!

Tots i totes tenim present aquelles classes a l'escola que parlaven sobre la comunicació: què és, com i quan es produeix i la seva importància. Fins aquí sembla que tot és clar. Però un cop sabut això, som nosaltres uns bons comunicadors? Estem ben entrenats? Què ens cal, per comunicar bé les coses? I, a això s'aprèn?


Veiem que arran d'un concepte poden sorgir moltes preguntes. Intentaré, doncs, donar-lis una resposta.



"En la societat actual es dóna una paradoxa ben curiosa: es valora enormement la capacitat per a comunicar i, alhora, no s'ensenya".

Com parlar bé en públic. Joana Rubio i Franscesc Puigpelat



Per a encetar les qüestions d'abans, prenc com a exemple aquesta reflexió perquè és ben certa! A l'institut, a la universitat, a la feina... donen per fet que avui dia tothom sap dirigir-se a un públic (per explicar un tema, una proposta, etc.) amb total facilitat. Però no sempre és així. A mi mai m'han ensenyat com he de presentar un treball davant la classe, simplement m'han dit "l'has de fer".
Hi han cursets per aprendre a parlar en públic (de fet, a l'època romana ja es van escriure alguns manuals d'oratòria) i, al cap i a la fi, ser un bon comunicador. Però per ser-ho crec que la millor manera és fent pràctica. Pot costar més o menys, però es una fita que es pot arribar a assolir amb èxit tenint predisposició i ganes.

Aleshores un bon comunicador és aquell qui...
Fa uns dies, a classe ens van preguntar què es necessita per ser un bon comunicador i van sortir paraules com: humor, presència, bon ús de la llengua, bona expressió corporal... i moltes més. Tots els adjectius que van sortir els podem sintetitzar, per exemple, en:

• Naturalitat. Saber improvisar.
• Memoritzar.
• Crear feedback.
• Bona actitud.
• Saber entonar.
• Fer ús dels silencis.
• Expressar-se amb claredat.
  
  i...
• Humor, molt important!