Competència comunicativa

El concepte de Competència Comunicativa va sorgir l'any 1972 gràcies a Gumperz i Hymes. Aquest últim defenia que  "la competència comunicativa s'ha d'entendre com un conjunt d'habilitats i coneixements que permeten que els parlants d'una comunitat lingüística puguin entendre's."


La Viquipèdia ens la defineix com "allò que un parlant necessita saber per comunicar-nos de manera eficaç en contextos culturalment significants."


I quins són els components de la competència comunicativa?
Existeixen quatre tipus de coneixements i habilitats:

• Competència lingüística / gramatical.
• Competència sociolingüística.
• Competència discursiva.
• Competència estratègica.

La competència lingüística fa referència al domini del codi lingüístic, i s'ocupa de:

• Nivell fonològic.
• Nivell morfològic.
• Nivell sintàctic.
• Nivell lèxic i semàntic.

S'entén per competència sociolingüística el fet d'adequar els nostres discursos a les exigències socioculturals. Per tant, el domini que tenim dels dialectes i els registres.

• Aquesta competència s'ocupa de:
• Situació dels participants.
• Propòsit de la interacció.
• Normes i convencions de la interacció. És a dir, interpretar el context i emmotllar-s'hi; respectar els altres comunicadors en una conversa seguint unes "normes".

La competència discursiva fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

S'ocupa de:

• Cohesió de la forma.
• Coherència en el significat.

La competència estratègica fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències. Saber el significat d'una paraula i saber com tractar l'interlocutor.
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

El llenguatge

Què enteneu vosaltres per llenguatge?
És molt més que un codi per comunicar-nos, el llenguatge és la capacitat de llegir el món i representar-lo, a més de ser el reflex de com pensem; és un diàleg intern i una connexió entre nosaltres i allò que passa al nostre entorn.

A partir d'aquest punt, doncs, sorgeixen un seguit d'elements que ajuden a elaborar una definició més extensa. 

• El llenguatge i l'organització de l'entorn. Hem d'aprendre a reduir expressions a una sola paraula. Aquesta idea va lligada a la classificació.
• El llenguatge i el pensament. es cert que les persones pensem, majoritàriament, amb paraules.
• El llenguatge i la memòria. Recollim la nostra història i la del nostre entorn.
• El llenguatge i l'autoexpressió. Fa referència a dialogar amb nosaltres mateixos i a créixer com a persona.

Els éssers humans naixem amb la facultat del llenguatge, per aquest motiu és pot definir el llenguatge com a facultat humana.

Per tant, el llenguatge...

• És un do universal dels humans, tot ésser humà el posseeix.
• Aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic, és a dir, la capacitat d'aprendre llengües.
• Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir.
• Es concreta en una llengua*.

*llengua: concreció del llenguatge. Símbols i signes orals per comunicar-se. És un sistema propi d'una comunitat o grup social.


La llengua està organitzada en diversos nivells, als quals corresponen unitats diferents.

• Pragmàtic -----> discurs o text. Adeqüació i cohesió del que es diu.
• Semàntic ----------------------> oració o paraula. Sentit de la frase
• Sintàctic -------------------------> sintagma. Estructura de la frase.
• Morfològic -------------------------> morfema. Arrel de les paraules.
• Fonètic -----------------------------------------------> fonema o so.

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.