Hora de recitar!

Avui ha sigut el dia que em tocava recitar la poesia que vaig escollir i de la que ja us en vaig parlar.
Pensava que no, però al final em va impressionar veure'm davant de tot el grup - classe, que és bastant gran.
No obstant, la recitació va sortir prou bé, tot i que sempre hi han coses a millorar... Una d'elles és la postura. Vaig estar-me tota l'estona que vaig recitar amb les cames creuades. MALAMENT. Això és símbol de tancar-se al públic, encara que no fos la meva intenció. Culpa dels nervis, jo tenia moltes ganes que tothom sentís la poesia!
Un altre aspecte a millorar va ser el control de la respiració. Inconscientment volia acabar tant ràpid que cap al final vaig haver de parar un segon per agafar aire; potser no vaig respectar bé les pauses. Tornem a culpar els nervis?

Després d'acabar les recitacions la professora va repartir les descripcions referents al "Qui ets, tu?" i va comentar les qualificacions. Aquestes no eren numèriques, sinó qualitatives. Mitjançant exemples d'aquestes descripcions s'han repassat els conceptes de l'estructura del text: el canvi de paràgraf per canviar d'idea o l'interlineat. Si aquest és diferent en un mateix paràgraf no s'entendrà la idea principal, no pot quedar un text descompensat. Per tant, i vist des de la part estètica, un text amb aquesta forma per molt.

Finalment, algunes companyes han compartit amb tota la classe les seves descripcions, delectant-nos amb les seves paraules. Per acabar, s'han resolt alguns dubtes de l'examen que ens espera al gener.

Fórmules

Hola, hola!
A l'entrada anterior us parlava del que és pròpiament l'estructura d'un discurs. Doncs bé, el tema que encetaré ara, tot i ser breu, va molt relacionat amb l'estructura i també és important tenir-ho en compte.
En primer lloc us exposo possibles fórmules introductòries, tot seguit de conclusió i per acabar també alguns consells sobre la llengua; per enriquir els vostres discursos i exposicions orals.

Fórmules introductòries

• Definició. Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius. Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
• Presentació del guió. Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques. És com un recorregut sobre el que es parlarà.
• Preguntes. Una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental. Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
• Documentació. Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
• Afirmació provocadora. Donar una opinió atrevida, una dada espectacular.
• Anècdota. Historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

Fórmules de conclusió

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l'acció.
• Anunci d'un esdeveniment futur. És com guardar un as a la màniga que aportarà un punt llaminer o xocant al discurs.
• Promesa.
• Apel·lar als sentiment i emocions.

La llengua del discurs expositiu

Com ha de ser la llengua que fem servir als nostres discursos?

• Neutra, precisa i accessible, deixant de banda els missatges subliminals i sent curós. Fent nostre el llenguatge típic del nostre àmbit, en aquest cas de l'educació. Convèncer de que sabem què és el joc simbòlic o un infant molt actiu, per exemple.
• No influïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris:

Connectors lògics que cohesionin el discurs. A més, ajuden a organitzar l'exposició oral perquè el públic no perdi el fil. Són molt necessaris i agraïts pel públic. 
Exemple: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...
Marcadors textuals
Exemple: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...

Escrit reelaborat a partir dels apunts de classe.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Hola, hola!

En aquesta entrada us parlaré sobre l'estructura que ha de seguir un bon discurs. I és que no val amb que nosaltres ens sabem molt bé el tema que volem comunicar, sinó que hem de pensar també en els receptors. Ens hem d'assegurar que el públic capti el missatge que els volem donar, i per això haurem d'adequar el nostre discurs perquè sigui entenedor.

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Aquesta serà la nostra estructura, intenció de la qual serà que els destinataris construeixin el missatge.
Anem, però, a paraules un xic més tècniques per fixar aquesta estructura. Partirem d'una afirmació:

L'atenció del públic varia: és molt alta al principi, decau al mig i torna a pujar al final.

Introducció
És la part clau de l'èxit/eficàcia d'una intervenció oral. En l'orador, una bona introducció dóna confiança, el públic nota la teva seguretat. Hem de dedicar un temps, doncs, per pensar com volem captar l'atenció.

"Allò que comença bé ja està mig acabat." Un bon començament ja guanya molt.
Fes estar la teva fama i després ja te'n pots anar a dormir. Però què vol dir, això?

• No donar gaires justificacions i informacions que realment no interessen al públic.
• No dir allò que no es farà.
• Portar el discurs preparat. Anar amb compte amb la correcció lingüística i parar atenció als tics a l'hora de parlar (com ara... i tal!).

Començar dient que no tens gaire idea de què parlaràs farà que el públic no tingui ganes d'escoltar-te; dones a entendre que no aportaràs res interessant. Però és que... i si la mateixa persona que ha de presentar un discurs no sap que allò que dirà és interessant? Què en sabran els destinataris? El que tindran clar és que potser els ve de gust marxar!
Molt de compte amb la falsa modèstia, no se n'ha d'abusar.


Prem "Més informació" per saber-ne més!