Hora de recitar!

Avui ha sigut el dia que em tocava recitar la poesia que vaig escollir i de la que ja us en vaig parlar.
Pensava que no, però al final em va impressionar veure'm davant de tot el grup - classe, que és bastant gran.
No obstant, la recitació va sortir prou bé, tot i que sempre hi han coses a millorar... Una d'elles és la postura. Vaig estar-me tota l'estona que vaig recitar amb les cames creuades. MALAMENT. Això és símbol de tancar-se al públic, encara que no fos la meva intenció. Culpa dels nervis, jo tenia moltes ganes que tothom sentís la poesia!
Un altre aspecte a millorar va ser el control de la respiració. Inconscientment volia acabar tant ràpid que cap al final vaig haver de parar un segon per agafar aire; potser no vaig respectar bé les pauses. Tornem a culpar els nervis?

Després d'acabar les recitacions la professora va repartir les descripcions referents al "Qui ets, tu?" i va comentar les qualificacions. Aquestes no eren numèriques, sinó qualitatives. Mitjançant exemples d'aquestes descripcions s'han repassat els conceptes de l'estructura del text: el canvi de paràgraf per canviar d'idea o l'interlineat. Si aquest és diferent en un mateix paràgraf no s'entendrà la idea principal, no pot quedar un text descompensat. Per tant, i vist des de la part estètica, un text amb aquesta forma per molt.

Finalment, algunes companyes han compartit amb tota la classe les seves descripcions, delectant-nos amb les seves paraules. Per acabar, s'han resolt alguns dubtes de l'examen que ens espera al gener.

Recitem

Hola, hola!

Fa tres setmanes es va iniciar la primera sessió de recitació a les classes de COED. La professora va suggerir que ens aprenguéssim un poema de memòria per recitar-lo a l'aula amb l'única ajuda d'un apuntador. Es va dividir el grup - classe en altres tres grups, per ordre de llista. Aquesta divisió permetria realitzar tres sessions de recitació.

La primera vegada es palpaven els nervis per tota la classe. Tot i així l'apuntadora va fer una bona tasca, ajudant a aquelles que, pels nervis, ho van necessitar.

Flickr

La segona setmana encara hi havien nervis, i és que impressiona parlar davant d'un públic d'unes setanta persones aproximadament. La cosa ja anava una mica més relaxada; també hi havien nervis però cada cop es fan més suportables. A més, es va fer una recitació a doble veu. Dues companyes que s'havien après de memòria el mateix poema el van recitar conjuntament, mirant-se fixament els ulls.

Aquesta setmana no hi ha recitació ja que és pont i no hi ha classe, però la setmana que ve, i última, serà el meu torn; les últimes recitacions es duran a terme.

Voleu saber quin és el poema que he triat?
Feu clic a "Més informació".